Les dones no tenim una bona relació amb el poder. No el sentim un espai propi on ens poguem moure amb naturalitat.
El poder ens resulta aliè perquè durant mil·lennis hem estat excloses dels àmbits de decisió. La història, fins ara, no ens ha reservat una posició de lideratge i autoritat.
"Les dones no tenim una bona relació amb el poder. No el sentim un espai propi on ens poguem moure amb naturalitat perquè durant mil·lennis hem estat excloses dels àmbits de decisió"
Com que en les darreres dècades moltes dones hem accedit a una bona formació acadèmica i ens hem incorporat massivament al mercat laboral, donem per fet que, professionalment, podem arribar tan lluny com ens ho permeti el nostre talent i la nostra determinació. Però si donem un cop d’ull a les esferes de poder econòmic i empresarial, observem que les dones hi som molt poc presents. Tristament, aquest patró es replica en els àmbits acadèmics, culturals, tecnològics, en els serveis professionals, a les ciències de la salut... Es constata que l’hegemonia masculina és absolutament abassegadora.
Malgrat tot, les dones hem començat a conquerir les esferes on es prenen les decisions, amb la dificultat que estem adoptant rols de poder sense tenir pràcticament models femenins en els que poder inspirar-nos i aprendre.
L’absència de referents fa que ens resulti molt complicat exterioritzar la nostra veritable manera de ser i que actuem de manera adaptativa, replicant els rols imperants. Aquesta sobreadaptació minva enormement la nostra capacitat d’impactar positivament en el nostre entorn, ja que el lideratge es basa en l’autenticitat i sense mostrar-nos com som realment, és pràcticament impossible que incidim en el benestar dels altres.
Les dones hem de superar els esquemes de poder actuals i configurar-ne uns altres, perquè els actuals no estan definits d'acord amb el nostre marc mental, i ens fan perdre eficàcia, a banda de malbaratar absurdament la nostra energia.
"La determinació amb què algunes dones estem ocupant els àmbits de decisió està obligant als homes a redefinir la masculinitat"
Malgrat les dificultats, la determinació amb què algunes dones estem ocupant els àmbits de decisió està obligant als homes a redefinir el seu paper.
Alguns homes mostren unes resistències extraordinàries a moure’s d’un espai que, secretament, reconeixen privilegiat. D’altres, sens dubte els més capaços i intel·ligents, són conscients que els cal reformular la seva masculinitat. Entenen que els canvis que s’estan produint els permet convertir allò que significa “ser home” en quelcom molt més interessant, perquè els connecta millor amb el món dels seus afectes.
Només quan hi hagi un major equilibri entre homes i dones en totes les esferes de poder i en tots els àmbits de decisió, podrem definir, conjuntament, un lideratge diferent del que ha regit el món fins ara. Un lideratge que serà equilibrat i inclusiu i que tindrà efectes beneficiosos per la humanitat perquè configurarà una societat més justa i amb més valors.