Quan vaig quedar per primera vegada amb en Víctor Costa estava passant per una època de molt estrès a la feina; no tenia ni un segon per a respirar durant els dies laborals. Els caps de setmana, quan posava el nen al llit, encara tenia esma per a fer articles per a EjePrime i Economía Digital, les dues plataformes digitals per les quals escrivia.
Inicialment, ambdues publicacions m’instaven a donar la meva opinió sobre el mercat immobiliari i l’economia en general, però de seguida, em van permetre escriure del que volgués. I així, hi escrivia sobre coses tan dispars com la gestió de persones, la salut mental, el ioga o els meus somnis de joventut. El meu desig de donar opinió sobre el que volgués i quan volgués el tenia cobert, i amb la meva embogida agenda, no em quedava ni un segon per assumir cap altre compromís.
"Vaig dir que sí perquè les banderes de VIA Empresa són la diversitat, la sensibilitat, la pluralitat, la igualtat d’oportunitats, la tecnologia entesa com a una eina de progrés"
Però en Víctor em va venir a veure, em va mirar als ulls i em va preguntar si volia escriure per VIA Empresa. I sense dubtar-ho ni un segon, vaig respondre-li que sí, somrient.
Vaig dir que sí a VIA Empresa perquè és una publicació que posa en valor la feina de moltes pimes que mai troben espai a la premsa econòmica tradicional, malgrat que són les que configuren el gruix del nostre teixit empresarial. Vaig dir que sí perquè les banderes de VIA Empresa són la diversitat, la sensibilitat, la pluralitat, la igualtat d’oportunitats, la tecnologia entesa com a una eina de progrés. La modernitat.
La premsa econòmica tradicional tendeix a perpetuar les veus que ja eren considerades referents fa dècades, deixant sense espai els nous lideratges i les noves formes de gestionar. Apuntalen un món endogàmic, homogeni, jeràrquic i entotsolat.
VIA Empresa aposta per “la pell nova”: per l’empresari connectat amb els interessos de la societat, amb vocació d’impactar positivament en el seu entorn. Dona veu als que defugen la jerarquia pròpia del poder tradicional, per a construir maneres de gestionar més horitzontals, més centrades en l’aportació de valor. L’anhel de la meritocràcia. El desig de progrés. Les ganes irrefrenables de millorar-nos com a societat.
"VIA Empresa aposta per “la pell nova”: per l’empresari connectat amb els interessos de la societat, amb vocació d’impactar positivament en el seu entorn"
Necessitem algú que expliqui què està passant al món empresarial i econòmic que treballa sense focus ni purpurina. VIA Empresa, us necessitem.
Per molts anys i gràcies.