Apple ha tret el Sant Cristo Gros: presenta una demanda contra l’empresa NSO Group per vigilància i seguiment d’usuaris d’Apple amb el programari espia Pegasus. Apple busca protegir els seus usuaris amb una resolució judicial que prohibeixi a NSO la utilització de qualsevol programari, servei o dispositiu d’Apple, a banda de les compensacions econòmiques que se’n puguin derivar. I això és bo i és bo que així sigui.
NSO Group és una empresa de ciberseguretat israeliana que es dedica a vendre programari de seguretat a governs i agències, que en català vol dir que es dedica a vendre programari espia a serveis secrets. El que en facin o a qui el venguin aquests darrers és responsabilitat d’ells, diuen. NSO Group s’ha fet famós per ser el creador del programari Pegasus, que haurien venut presumptament a governs tan solvents democràticament com l'Aràbia Saudita, Bahrein, els Emirats Àrabs, el Marroc, Kazakhstan, l'Índia, Mèxic i, sí, Espanya. Que els mòbils de periodistes, activistes, advocats i polítics crítics amb les polítiques d’aquests estats n’hagin estat infectats dona alguna pista de la clientela que té NSO Group.
Entre aquests espiats, en tenim de quilòmetre zero, com l’actual conseller d’Empresa, Roger Torrent (quan era president del Parlament); el llavors conseller d’Exteriors, Ernest Maragall; l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, l’activista Jordi Domingo i el cap de la Casa de la República, Sergi Miquel. També ho van provar amb el vicepresident, Jordi Puigneró, quan era conseller, i uns quants d’altres, però no se’n van sortir.
Es dona la paradoxa que Apple es preocupa més pels drets digitals dels ciutadans que segons quins governs
Apple, que té la seguretat i la privadesa per bandera, fa temps que tenia la mosca darrere l’orella amb NSO i al final ha decidit passar a l’acció i jugar fort. Però Apple no està sola en aquesta lluita. De fet, sense la participació activa d’organitzacions com Citizen Lab o Amnesty Tech, que han investigat l’afer Pegasus, han exposat NSO i denunciat les males pràctiques de governs de tot tipus, aquesta demanda no hauria prosperat i mai no hauríem sabut qui hi ha darrere i al davant —més dels que ens pensem— d’aquest escàndol d’espionatge.
La demanda d’Apple té una importància triple. Primer, perquè Apple ha anunciat que d’entrada dona 10 milions de dòlars, i tot el que en tregui en concepte de perjudicis, a organitzacions que vetllen pels drets digitals dels ciutadans; segon, perquè notificarà els usuaris que hagin estat espiats (molts encara no ho saben); i, finalment, perquè la causa podria posar noms i cognoms als governs dels estats, serveis secrets i cossos policials que ens han estat espiant o que ens espien.
Es dona la paradoxa que Apple es preocupa més pels drets digitals dels ciutadans que segons quins governs; una empresa privada de Silicon Valley sobre la que no tenim cap control democràtic fa la feina que governs com els de l’Aràbia Saudita, Bahrein, els Emirats Àrabs, el Marroc, Kazakhstan, l'Índia, Mèxic o Espanya mai no faran a causa d'un conflicte d’interessos.