OPINIÓ

Al Barça, cada soci un vot?

Quan Joan Laporta va haver decidit que es presentaria a les darreres eleccions a la presidència del FC Barcelona ja va anunciar que, si les guanyava, aplicaria una política personalista i que tot giraria al voltant del seu carisma i lideratge. A fe de Déu que ha complert sobradament la seva paraula perquè ara com ara, enmig del clamorós silenci i la indiferència de la massa social, ha aconseguit que la immensa majoria de socis i sòcies el deixin fer com si el Club fos d’ell i ha obtingut un crèdit il·limitat per manegar-ho tot com li vingui de gust i sense la més mínima discussió. Laporta no ha enganyat ningú i ha segrestat el Barça amb permís dels seus socis. Només així s’entén que 4.451 socis compromissaris hagin acceptat disciplinadament participar demà en una Assemblea que, per decret, Laporta i la seva Junta han decidit que sigui únicament telemàtica.

Aparentment, el fet que l’Assemblea sigui telemàtica ha d’afavorir la participació dels socis i sòcies compromissaris perquè els evita desplaçaments i poden seguir i votar, quan toqui, còmodament i des de casa seva, cadascun dels vuit punts de l’ordre del dia. Però “que no les entabanen” perquè només és l’enèsima demostració que a Laporta li fan nosa els socis en el seu mandat. Si cregués de veritat en el dret a la participació de tots els socis, si fos honest amb els avantatges que comporta el vot electrònic i si tingués voluntat de transparència, ja hauria modificat els estatuts del Club, hauria dissolt l’assemblea de compromissaris i hauria estès el dret a vot telemàtic a tots els socis i sòcies del Club. Per què hi ha una Assemblea de Socis Compromissaris? Perquè és impossible encabir físicament en cap espai als més de 100.000 socis del Barça i prendre decisions. Per això s’estableix que 4.451 socis representin els altres més de 100.000. Però si s’utilitza el vot telemàtic, la limitació de l’espai físic desapareix i l’horitzó de cada soci un vot emergeix amb força. Ens imaginem que a Laporta i la seva Junta els ve suor freda només de pensar-hi, però estaria bé saber què pensen d’aquesta possibilitat i encara més que expliquessin si la pensen aplicar ben aviat. Per cert, afortunadament, sembla que les raons sanitàries de l’epidèmia per usar el vot telemàtic ja són cosa del passat.

Si votessin tots els socis, l'equip de Laporta tindria molta dificultat per aprovar uns comptes de la temporada 21-22 que donarien pèrdues novament

Està clar que, si votessin tots els socis, potser tindrien molta dificultat per aprovar uns comptes de la temporada 21-22 que donarien pèrdues novament si no fos perquè Laporta i els seus van decidir vendre ingressos futurs. Les mateixes dificultats que potser es repetirien a l’hora d’aprovar uns pressupostos que no preveuen fer créixer substancialment els ingressos ni contemplen fer baixar dràsticament la massa salarial del primer equip, tal com van assegurar que farien quan tot els semblava tan fàcil, en plena campanya electoral. I les incomoditats segurament augmentarien a l’hora d’afrontar el torn obert d’intervencions dels socis i sòcies perquè les preguntes s’acumulen: Per què va marxar Messi si “esto lo arreglamos con un asado”? Què va passar exactament? Per què va marxar Ferran Reverter del Club? Com està la querella que van presentar contra Bartomeu a Fiscalia? Quina pressió i seguiment estan fent perquè s’aclareixin del tot els fets denunciats? Per què ha posat amics en llocs essencials de la gestió de l’entitat, desafiant fins i tot la més mínima ètica, com ara el cas del Compliance (càrrec que ha de vetllar perquè es complexi internament i externa la normativa d’una empresa o entitat), que és un exsoci de despatx?

Per què han fet fora l’equip d’arquitectes de l’Espai Barça i l’han substituït per una enginyeria que amb prou feines factura 2 milions a l'any, no arriba als 10 empleats i no té cap experiència en la construcció d’instal·lacions esportives? Per què ha designat com a responsable de les contractacions de l’Espai Barça una de les persones que va participar en l’esfondrament del Reus i que com a virtut principal té la de ser amic del president? En quin punt està la negociació del crèdit per construir l’Espai Barça? Per què aplaudim els intermediaris que s’emporten uns diners que no tenim quan tanquem operacions de fitxatges o d’esponsorització? Si som pobres i devem molts diners, per què hem pagat fitxatges i sous de ric per alguns dels nous jugadors?

Per què va marxar Messi si “esto lo arreglamos con un asado”? Què va passar exactament? Per què va marxar Ferran Reverter del Club? Com està la querella que van presentar contra Bartomeu a Fiscalia?

Totes aquestes preguntes difícilment tindran una resposta convincent a l’Assemblea de demà perquè es tracta, sobretot, de passar el tràmit i continuar el camí emprès cap a l’abisme sense que res els aturi. Òbviament, que nosaltres sapiguem, no hi ha cap roda de premsa convocada abans o després de l’Assemblea. Quant temps fa que Laporta no s’explica obertament davant dels mitjans de comunicació? Per cert, quan fa que els mitjans no li reclamen? I davant dels socis? Les dues úniques sessions informatives abans de l’Assemblea han quedat restringides als socis que formen part del Senat del Club, el primer dia, i estrictament als socis compromissaris, el segon dia. La resta de socis només tenim dret a descarregar-nos una mínima documentació de l’Assemblea, òbviament, sense dret a preguntar ni aclarir res de res.

Laporta sap que hi ha un silenci històric i clamorós d’una immensa majoria de la massa social que es conforma a veure guanyar el primer equip de futbol, que els tradicionals i cada cop més tronats poders fàctics del país no diuen en públic el que accepten en privat (que ja els sembla bé que els socis perdin la propietat en benefici d’una desmutualització del Club que els permetrà treure’n alguna cosa, acostumats com estan a viure dels privilegis, i que donen per bo que el Club estarà més ben gestionat per mans privades i alienes al barcelonisme), i que els quatre crítics torracollons són això, quatre, i a sobre tres es desfarien en el mateix moment que Laporta els oferís tocar la cuixa del poder blaugrana.

Aquest és el poder que avui acumula Laporta al Barça i sap que ningú no li farà ombra. Si algú vol brega, que vagi a les xarxes socials que allà l’espera un batalló ben alimentat que el cruixirà amb insults, idees simples, algunes falsedats i molta indigència mental, necessària per fer abandonar qualsevol idea argumentada o un debat seriós i profund. Al carrer a protestar o a demanar explicacions de cara a cara, ja no hi surt ningú. És cosa d’altres temps. Com el Barça que vam estimar i que de mica en mica s’esvaeix.

Més informació