El 14 de febrer estem cridats a les urnes. D’un temps ençà, la ciutadania té la percepció que la classe política està permanentment en campanya. Hi ha una tendència acusada a prioritzar l’actualitat política per davant d’altres informacions d’interès. Si no comuniques, els polítics no existeixen.
I és que en temps de pandèmia, l’agenda diària d’un polític ha canviat radicalment. L’entrada en escena dels actes online i a la xarxa han convertit les seus electorals i els partits polítics en autèntics platós de televisió. Ara, els mítings i els líders polítics ja no se’ls veu en els clàssics poliesportius o se’ls toca en els mercats municipals. Ara són autèntics productes comunicatius, cada dia es preparen i envien un missatge concret als seus votants i simpatitzants. Autèntics professionals de la comunicació avançada i multicanal del segle XXI, gràcies sobretot als seus spindoctors, assessors i comitès de campanya.
El missatge de cada dia és clau. L’estratègia comunicativa va dirigida clarament i únicament als seus votants, interaccionen poc o gens amb els seus contrincants quan es tracta de buscar punts de trobada o de pacte. Sí, en canvi, que contraposen arguments quan volen prendre vots al seu principal competidor. Aleshores és quan el candidat ha de resultar exitós davant la pantalla.
Immediatesa, un món accelerat, incert, volàtil, certament individualista i amb una limitada voluntat de pacte; res del que passa en política és aliè al moment que viu el nostre planeta
Bona imatge en la comunicació no verbal i subjecte, verb i predicat en la comunicació verbal. Poques dades, i res més. El món de la comunicació política ha canviat. La força de les emocions i els sentiments a flor de pell és el que avui ven a gran part del món.
Tot això, no és res més que el reflex de la nostra societat d’avui. Immediatesa, un món accelerat, incert, volàtil, certament individualista i amb una limitada voluntat de pacte. El que el sociòleg i filòsof Bauman qualifica en la seva obra com la societat líquida, viure en temps d’incerteses. Res del que passa en política és aliè al moment que viu el nostre planeta.
La crisi sanitària, social i econòmica, fruit de la pandèmia, ens ha accelerat encara més aquest estat. L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ja fa uns anys que denuncia que la classe mitjana dels països desenvolupats va perdent efectius any rere any, i als joves cada cop els costa més accedir-hi. El poder adquisitiu de la classe mitjana espanyola se situa per sota de la mitjana de l’OCDE, augmenten les desigualtats i fa que hi hagi més gent rica i pobra.
Aquests propers anys està en joc el nostre benestar i com som capaços de sustentar-lo
Vivim uns moments de transició ecològica, transformació digital, efectes de la connectivitat, de la globalització. En moments de confinament i de reflexió interna, tots ens preguntem què ens depara el futur. L’auge de les plataformes digitals, la fi del diner físic, els chatbots, fonts constants de dades i d’anàlisi, la intel·ligència artificial, el cotxe elèctric i autònom, les màquines que no dormen.... En definitiva, avenços tecnològics que ja estan suplantant el treball humà i la tasca professional de la persona en molts camps, especialment en els sectors com els serveis, la indústria o els administratius, entre d’altres.
Aquests propers anys està en joc el nostre benestar i com som capaços de sustentar-lo. Les màquines pagaran tota la revolució tecnològica? Apareixeran noves fiscalitats que contribuiran a sustentar un mínim nivell de l’Estat del benestar i el més equitatiu possible? El dèficit de les pensions com es pagarà? Com evitem transformar-nos cap a una societat absolutament dual, de dues velocitats, o garantir un futur digne als millennials?
El post-14-F i els lideratges que venen hauran de tenir present aquests reptes. La bona gestió i l'optimització dels recursos humans, sobre la feina que ja només faran les màquines. Invertir en formació, en el reciclatge i l’actualització de la carrera professional, així com en l’aparició de noves professions de valor afegit que generin oportunitats per a la gent. Salut, educació, ciència i tecnologia, i recerca esdevenen disciplines claus. Avui, el nostre benestar social està en joc.