Fa pocs dies hem conegut una nova estafa feta amb bitcoins. Es tracta de dos germans sud-africans, Ameer i Raees Cajee, de 17 i 20 anys respectivament, fundadors de la criptoborsa Africrypt, amb seu a Ciutat de Cap, Sud-àfrica. Resulta que han desaparegut amb 3.600 milions de dòlars en bitcoins propietat dels usuaris de la seva plataforma. Segons Forbes, només als Estats Units en 2020 es varen produir 82.235 fraus amb criptomonedes.
Per a entendre perquè es produeixen tants fraus amb les criptomonedes és útil la Teoria de la Porta del Frau, que considera quatre factors que acostumen a produir-se en la majoria dels fraus. Els tres primers factors venen del Triangle del Frau proposat pel criminòleg nord-americà Donald Cressey que en 1980 va formular la seva teoria del triangle després d'entrevistar a més de 300 reclusos empresonats per haver comés diversos delictes. Així va identificar les circumstàncies que coincideixen en la majoria de delictes:
- Motivació: és la necessitat o pressió que augmenta l'interès en defraudar. En el cas del bitcoin la motivació dels defraudadors, com en la majoria dels fraus econòmics, acostuma a ser el desig d’enriquiment.
- Oportunitat: és quan es produeix una situació que permet defraudar amb un nivell de risc baix. En les criptomonedes, sovint els defraudadors estan en països amb insuficient regulació i supervisió per part de les autoritats; però gràcies a internet poden tenir clients en qualsevol lloc del món. Per això, les criptomonedes donen moltes oportunitats als defraudadors
- Racionalització: és el marc mental que justifica que una persona cometi el frau. La majoria de fraus són comesos per persones normals que no es veuen a si mateixes com a criminals. Creuen que cometen el frau perquè tenen una causa justificada. La racionalització explica que moltes persones que cometen fraus se sentin bé amb si mateixes i no es penedeixin del seu mal comportament. En el cas del bitcoin, la cobdícia dels inversors i el desconeixement que tenen del funcionament real de les criptomonedes afavoreix que els defraudadors puguin pensar que els inversors mereixen perdre els seus diners. També hi ha defraudadors que consideren lícit enganyar perquè tenen la síndrome de Robin Hood i pensen que són pobres per la qual cosa enganyar als que tenen més diners és un acte de justícia.
Els problemes de regulació, la cobdícia i el desconeixement sobre les criptomonedes fan pensar que els fraus no aniran a menys
Però a més del Triangle del Frau, crec que cal considerar un element addicional per entendre perquè es produeixen els fraus:
- Perfil de les persones que cometen els fraus: el perfil integra habilitats sense les quals el frau no es podria cometre: capacitat (nivell d'estudis, coneixements d'informàtica, enginyeria financera, experiència, xarxa de contactes...), arrogància (orgull excessiu d'una persona en relació amb si mateixa i que la porta a creure i exigir més privilegis dels que hi té dret). Les persones arrogants es poden distingir per l’excés de luxe, narcisisme, altivesa, agressivitat... L'arrogància explica que algunes persones tinguin una cobdícia il·limitada i la sensació d'impunitat en creure que la legislació no els afecta. En el cas del bitcoin, la majoria de defraudadors són persones amb amplis coneixements financers, de màrqueting i d’informàtica (hackers o pirates informàtics). A més saben que en molts països hi ha una regulació i supervisió deficients i, per això, operen des on és més fàcil cometre els seus robatoris.
En definitiva, la Porta del Frau (motivació, oportunitat, racionalització i perfil del defraudador) ens dóna pistes del perquè hi ha tants fraus amb bitcoins. Tot i així, els problemes de regulació i supervisió, la cobdícia infinita i el desconeixement de com funcionen les criptomonedes de milions d’inversors em fan pensar que els fraus no aniran a menys. I el pitjor es que en la majoria de casos els inversors no tenen mecanismes de protecció als que acollir-se un cop han estat estafats. Com va dir Ben Bernake, expresident de la Reserva Federal dels Estats Units: “El bitcoin és un intent de substituir la moneda i evadir la regulació. No crec que acabi bé”.