Ja fa molts anys que vaig conèixer personalment al senyor Joan Font -actualment, principal accionista del grup Bon Preu-. D’aquella primera conversa en conservo dues idees fonamentals que m’han ajudat enormement a comprendre el rol macroeconòmic que juga el sector de la distribució de grans superfícies i supermercats.
La primera idea que em va transmetre el senyor Font va ser que no es poden menystenir allò que anomenem “marques blanques”. Com que jo em vaig mostrar, d’entrada, escèptic, el senyor Font em va fer arribar un lot de marques blanques que ells venien. Des d’aleshores no n’he tingut dubtes.
Tampoc m’han quedat dubtes de la segona idea que em va exposar. El sector de la distribució és fonamental per a la promoció dels productes del país on té la seu central l’empresa de distribució. “Fixa’t en la quantitat de productes francesos que trobes aquí als hipermercats francesos, o productes alemanys en supermercats alemanys, o britànics als establiments d’aquell país”. Tenia raó. Al llarg d’anys posteriors he residit a, o visitat, diversos països i sempre m’ha cridat l’atenció la nacionalitat de moltíssims dels productes que, per exemple, ven Carrefour. Els ciutadans de Rio de Janeiro, de Pequín, de Doha, d’Atenes... quan volen comprar productes de menjar d’una certa qualitat -i amb un cert glamur francès- van al Carrefour. Però també, és clar, aprofiten per comprar productes de bellesa, de neteja, etc. que, mira per on, acostumen a ser molts d’ells francesos, també. El mateix té lloc als Monoprix escampats pel món, als Marks & Spencer, als Tesco o als Lidl, etc.
A finals del 2020 es va plantejar la possible adquisició de Carrefour per part d'Alimentation Couche-Tard Inc., una empresa canadenca. Estaven disposats a pagar-ne 20.000 milions d'euros, que aviat és dit. El president Macron hi va intervenir per mirar d’aturar l’operació. Nacionalisme econòmic? Pot ser. Interès en l’economia francesa? Total. El president Macron sap perfectament que si Carrefour deixa de ser francesa milers de proveïdors francesos patiran o desapareixeran. L’operació de compra no preveia que Carrefour tanqués establiments a França -de fet, el grup Alimentation Couche-Tard en plantejava una expansió-. Amb el simple fet que deixés de ser francès ja hi havia un elevat risc -per no dir-ne certitud- que es reduís la projecció i venda de milers de productes francesos.
Cal considerar estratègiques les empreses de distribució de supermercats i grans superfícies catalanes; són clau
Aquestes distribuïdores estrangeres tenen un rol principalíssim en els seus països. Països on la distribució de productes està molt consolidada per diversos canals que no són, necessàriament, les grans superfícies. Posades així les coses, com no han de tenir un rol determinant a Catalunya les grans superfícies si al nostre país la distribució de determinats productes (sobretot agro-alimentaris) és feble? Per tant, cal considerar estratègiques les empreses de distribució de supermercats i grans superfícies catalanes. Són clau. Cadenes com Bon Preu, Condis, Valvi, Llobet, Supermercats Pujol, Fragadis i d’altres més petites han d’estar en la ment de tots quan es parla de l’estratègia econòmica productiva de Catalunya i, per tant, cal posar-hi atenció. Els nostres governants els han de donar facilitats i estima -com bé fa el president Macron-. I el consumidor ha de saber que quan compra en els seus establiments molt probablement està estimulant l’economia del país, no només la del supermercat. Aquestes cadenes catalanes, a més, ho fan molt bé i donen un servei excel·lent en qualitat i preu -aspectes als que no s’ha de renunciar per mor d’un mal entès nacionalisme econòmic-. I mantenen una xarxa productiva bàsica que permet a molts productors modernitzar-se i emprendre altres projectes tot agafant més volum. Però també ajuden a descobrir nous productes que, si no fos per la proximitat, ho tindrien difícil per poder introduir-se en el món del gran consum.
Les grans economies mundials tenen les seves cadenes de distribució nacionals. I les mimen. No les deixen anar així com així. Si, per afegitó, prenem en consideració que bona part del nostre creixement prové del consum intern, aquesta actitud de mimar el sector de la distribució de supermercats i grans superfícies ha d’estar en la base de la nostra estratègia.