Si fem una mirada enrere, podem copsar que el sistema financer ha sofert un canvi radical. En una dècada les caixes d’estalvis, provinents d’una tradició més que centenària en molts casos, han desaparegut i no n’ha quedat ni rastre. D’altra banda, els bancs han experimentat un procés de transformació i concentració espectacular. La crisi financera del 2008 va fer estralls i, per pal·liar la destrossa, es va aportar una quantitat ingent de recursos públics per sanejar i reflotar a la banca, amb l’objectiu que no caigués en la fallida.
Curiosament, hi ha un model de banca que ha sobreviscut i no ha necessitat ni un euro dels contribuents, es tracta de la banca cooperativa. Un model de banca que a casa nostra està agafant embranzida i reconeixement en els darrers anys i que a Europa té un pes molt rellevant. Per posar un exemple, la primera entitat financera de l’estat francès, sense anar més lluny, és una cooperativa, Crédit Agricole.
Per dir-ho ras i curt, un banc tradicional és una societat anònima i els seus propietaris en són els accionistes i, per tant, la presa de decisions es fa en funció del capital, amb l’objectiu dels accionistes de maximitzar el benefici en relació amb el seu capital aportat. Per contra, el banc cooperatiu és propietat col·lectiva, dels seus socis; en definitiva, es tracta d’una organització democràtica, amb la finalitat de prestar serveis financers als seus socis-clients amb criteris de sostenibilitat. Així, un banc cooperatiu és com un sistema d’autogestió de les finances. Els socis en són propietaris i usuaris alhora, la perspectiva és a llarg termini i el benefici, del tot imprescindible, no és la seva principal finalitat.
No deu ser casualitat que l’any 1967, a les portes del Maig del 68, es constituís Caixa d’Enginyers, una cooperativa de crèdit que amb més de 50 anys està creixent de valent i té una imatge –autèntica– de banca diferent. Si fos una empresa cotitzada diríem que, ara mateix, disposa d’un plus de simpatia. Podríem pensar, i en part és així, que es tracta més de desmèrit dels altres que mèrit propi, però potser aquí hi ha el quid de la qüestió. Caixa d’Enginyers segueix el seu rumb fent el que sempre ha fet, donar servei als seus socis, amb un model de banca, cooperativa i responsable, que és la seva missió i el seu propòsit fundacional. El canvi és que ara es coneix més i la societat valora el que fa i com ho fa. Teníem un diamant en brut amagat a casa i ara l’hem descobert.
Les xifres parlen per si soles. Més de 200.000 socis l’any 2020 en comparació amb els 140.000 del 2015. Això suposa que hi ha hagut un increment de 70.000 nous socis que han optat per les finances cooperatives. Aquest és el factor determinant, s’ha de créixer perquè el negoci financer demana una mínima escala crítica per ser competitius, però sobretot perquè si creiem en el cooperativisme en general, i en el financer en particular, cal arribar al màxim de gent possible. El mateix ha passat amb el volum de facturació que en el mateix període evoluciona de 5.000 a 7.800 milions d’euros. El grau de morositat, indicador clau en la banca, se situa en el 2,5% quan la mitjana de la banca és del 4,51%.
En relació amb el conjunt del sistema financer encara representa un percentatge modest. No obstant això, tenim motius per ser optimistes, i un fet que mostra la vitalitat i continuïtat d’un projecte és la implicació de les noves generacions de gent jove. No en tinc evidències, però de forma intuïtiva diria que, amb tota probabilitat, bona part de les noves persones sòcies de Caixa d’Enginyers són joves que aposten per un model diferent de banca, una banca en la qual s’hi senten implicats i protagonistes. Si és així, de ben segur que Caixa d’Enginyers, a banda de tenir present, té garantit esdevenir una part destacada de la banca del futur.