Perquè Catalunya deixi de tenir dèficit fiscal interregional caldria modificar de forma radical la LOFCA i redefinir el sistema de finançament regional incloent la seva filosofia. La LOFCA és una llei que des de bon començament va buscar, a les regions de règim econòmic comú: totes menys Euskadi i Navarra, reduir les desviacions de les rendes mitjanes de cada regió respecte a la renda mitjana d'Espanya, i ho va plantejar pura i simplement traient fons via impostos a les que més PIB generaven per donar-los a les que menys PIB generaven, però el plantejament, que segueix vigent, no va ser fomentar el creixement en aquelles regions de menor PIB via selecció d'inversions productives i eficients, sinó injectar fons amb, en nombrosos casos, una molt dubtosa destinació.
Segons les últimes dades disponibles, i per exemple, abans de la recaptació feta per l'Agència Tributària de les figures tributàries depenents de l'Estat, a Catalunya li correspondrien uns recursos de 2.298 euros per habitant i a Extremadura, 1.482 euros. Després de la recaptació i el repartiment realitzat pel Govern (de torn) Catalunya compta amb 2.075 euros per habitant i Extremadura, amb 2.572 euros; és a dir, després de donar i rebre Catalunya queda en una posició pitjor que Extremadura, fenomen que no succeeix a cap país europeu.
La mitjana de recursos per habitant d'Espanya se situa en 2.128 euros, és a dir, superior a la de Catalunya després de rebre. Això ha succeït sempre des de la promulgació de la LOFCA el 1980 i queda reflectit en les Balances Fiscals que recullen els saldos fiscals interregionals; doncs bé, en una única ocasió des del 2008, el Govern central ha publicat les balances fiscals tot i que en nombroses ocasions se li ha requerit que ho faci; va publicar les corresponents l'any 2005, i aquestes són dades oficials.
Després de donar i rebre Catalunya queda en una posició pitjor que Extremadura, fenomen que no succeeix a cap país europeu
En aquesta documentació, Catalunya apareixia amb un dèficit fiscal interregional del 8,70% del seu PIB utilitzant el sistema de càlcul dels fluxos monetaris, l'únic que crec que és correcte perquè computa la despesa allà on es realitza. L'única forma que hi ha per tal que Catalunya abandoni aquesta situació és que adopti un sistema fiscal i financer com el d'Euskadi: el Règim de Concert pel qual Euskadi recapta el 100% de les contribucions fiscals de la seva regió i després entrega a l'Estat una quantitat equivalent al pes del seu PIB a Espanya descomptant inversions que per naturalesa ha de realitzar el mateix Estat. En resum, el gran problema d'Espanya és que hi ha regions –totes excepte cinc – que no són sostenibles i són sostingudes per les que sí que ho són: és sostenible una regió que any rere any està rebent el 17% o el 14% del seu PIB?
Podrà Barcelona algun dia obtenir ingressos per efecte capitalitat? Doncs com no sigui la capital d'un Estat no sé com ho aconseguirà. Una proposta del senyor Ximo Puig apuntava a descentralitzar l'Administració de l'Estat repartint ministeris per Espanya. Ho veig poc operatiu perquè la concentració genera avantatges de gestió fins i tot dins el món online d'avui en dia.
Una proposta del senyor Ximo Puig apuntava a descentralitzar l'Administració de l'Estat repartint ministeris per Espanya; ho veig poc operatiu
I si Catalunya arribés a ser un Estat independent i la seva capital fos Barcelona, la mida seria molta menor del que és Espanya. Al marge que crec que no hauria de caure en les errades que s'han comès des del final de la Guerra Civil creant a Madrid un monstre administratiu. Sense arribar a aquest punt, crec que el cas de Madrid quedaria molt matisat si deixés de ser una comunitat autònoma i es convertís en un districte de la capital, com el Districte de Columbia, que compta amb instruments propis. Llavors no es compararia amb cap regió. Aquest districte de la capital podria englobar Torrejón, Alcobendas, Las Rozas, Móstoles, Getafe i Rivas Vaciamadrid. I la resta de l'actual Comunitat de Madrid podria integrar-se a Castella-La Manxa.
Catalunya és la comunitat on més impostos es paguen i la que més deute propi té. És lògic que així sigui. Des del 1980, de Catalunya han sortit 240.000 milions d'euros més dels que han entrat. Això ha repercutit en dos nivells: menys inversions que afavorissin el creixement a Catalunya i menys fons per al model de protecció social per a residents a Catalunya. Com s'ha hagut de pal·liar tot això? (Pal·liar, que no solucionar). Doncs amb impostos més elevats i amb més deute propi (i això no és suficient perquè l'administració dels recursos amb el que comptava hauria d'haver estat més eficient). Per no poder, Catalunya no pot muntar una inspecció fiscal pròpia per perseguir el frau i l'elusió fiscal, grans paràmetres que més que dupliquen la mitjana de la UE: entre 60.000 i 90.000 milions d'euros anuals ascendeix la suma del frau i l'elusió a Espanya.