Els últims dies han estat plens de bones noticies quant a les vacunes covid-19 i el procés de vacunació s’ha accelerat. En l’horitzó, s'obre la llum de l’esperança que la guerra contra la pandèmia pot arribar al seu fi. El titànic esforç per evitar que la pandèmia acabés amb les llibertats de moviment i el requerit contacte entre els humans està donant fruits. Ara, de nou, com després de tota gran crisis, sorgeixen preguntes per les quals necessitem respostes. Mentre una gran part de la població desitja, de forma comprensible, tornar al punt de partida, tot oblidant que el nostre futur ve delimitat per la forma d’entomar els desafiaments i que les respostes donades a la pandèmia determinen ineludiblement l’esdevenidor. El passat, després de fets traumàtics com els originats per un pandèmia, mai torna, atès que per superar-la s’han adoptat decisions que condicionen el futur.
Si analitzem la pandèmia de la grip espanyola de principis del segle passat, s’observa que va ser el detonant que es posés en marxa, amb determinació, la recerca de base científica per aïllar els virus i els bacteris, tot començant a destinar importants recursos a la recerca mèdica, iniciatives que permeten l’avenç posterior de la medicina i el sorgiment de les primeres vacunes. Aquesta resposta als desafiaments ha condicionat en positiu les següents dècades. De la mateixa manera, la pandèmia originada pel coronavirus SARS-CoV-2 ha obligat a mobilitzar enormes recursos tècnics, econòmics i científics. Amb rapidesa, s’han creat diverses vacunes i la tecnologia computacional i telemàtica ha arribat arreu canviant de forma accelerada la manera de relacionar-nos, treballar i produir. La pregunta ara no és només què passarà quan finalitzi l’angoixa produïda per l’atac del SARS-Cov-2; també cal preparar-se, de forma responsable, pels nous escenaris que s’obren, tot recordant el greu problema estructural que té la societat: el canvi climàtic.
"És hora de desaprendre i aprendre de nou i d'aprendre, també, que cal aprendre de tot i al llarg de tota la vida"
En aquest context de desafiaments i requerides respostes, la setmana passada llegia l’especialista en empresa i innovació de base tecnològica Àurea Rodríguez, que afirmava (El futuro se llama METAVERSO) que vivim en un món de dues velocitats en què està sorgint un nou marc global. En aquest, els productes i serveis digitals, esperonats per la realitat augmentada, la virtualitat i el blockchain, revolucionen la producció en general i la indústria en particular. Noves formes de produir i consumir on els emergents NFTs arriben a l’art i a les marques de luxe. En el mateix escrit, recordava que Drucker afirmà que “la millor manera de predir el futur és creant-lo". Una crida en tota regla a no mirar cap a un altre costat i a desplegar iniciativa.
No hi ha dubtes que els temps postcovid comportaran grans canvis. La societat seguirà tecnificant-se i alhora caldrà fer-ho en un marc de desenvolupament sostenible. Dos fets que exigeixen transformar profundament la manera de pensar i actuar. És hora de desaprendre i aprendre de nou i d’aprendre, també, que cal aprendre de tot i al llarg de tota la vida. Són necessaris nous coneixements, noves habilitats i també noves actituds per entomar els nous reptes. Aspectes que obliguen a un esforç enorme en formació, formal i no formal, adreçada a tots els ciutadans. No sols cal pensar en els infants i joves, també cal actuar amb els treballadors en actiu, per poder seguir treballant, amb els aturats per dotar-los de noves capacitats, potenciant la seva ocupabilitat, i amb la gent més gran per deixar enrere els hàbits poc sostenibles interioritzats, tot evitant el creixement de l’escletxa digital. És hora de rearmar intel·lectualment la ciutadania; és hora de plans de formació intensius en el que comporta la digitalització social, la indústria i els serveis 4.0 i la sostenibilitat.
"Cal una formació que potenciï també la capacitat d'aprenentatge permanent, la innovació i la curiositat, amb la finalitat de trencar un món a dues velocitats que porta a l'exclusió i la misèria de milions de persones"
És hora d’una formació que assumeixi el valor de les humanitats, la ciència i la tecnologia, que s’impregni de que el creixement econòmic no pot comportar un augment de consum que posa contra les cordes el planeta i el futur de les properes generacions. Cal una formació que potenciï també la capacitat d’aprenentatge permanent, la innovació i la curiositat, amb la finalitat de trencar el món de dues velocitats que porta a l’exclusió i la misèria de milions de persones. En la societat del coneixement, esdevenen imprescindibles persones que sàpiguen prendre decisions informades, actuar amb responsabilitat, vetllar per la viabilitat econòmica i la sostenibilitat de les actuacions, tot potenciant una societat més competitiva i justa, assumint que les polítiques socials requereixen estratègies encaminades a generar creixement econòmic.
Així doncs, la nova etapa que afrontarem en els propers mesos i anys requerirà una profunda transformació de la nostra manera de pensar, de relacionar-nos, de treballar i actuar. Conseqüentment, l’educació, entesa també com a aprenentatge personal actiu, és essencial per aconseguir-ho. I en aquesta nova etapa hauria d’esdevenir un instrument cabdal per assolir els nous reptes que dibuixen una societat molt diferent per la qual hem d’estar preparats. Una formació indispensable per assegurar el benestar i el futur de les properes generacions. Els plans de formació bàsica, professional i universitària, les actuacions de formació continuada i les formacions ocupacionals s'han d'adaptar als reptes. Cal redefinir continguts i metodologies per fomentar aquelles actituds, aptituds, valors i competències encaminades a treure competitivitat a la ciència i la tecnologia, eliminar les barreres de gènere tot assegurant la generació de nous coneixements fent avançar la ciència i la tecnologia en un marc de creixement sostenible i inclusiu.