La comunicació, estúpid!

L’anècdota oficial diu que l’any 1992 James Carville, assessor de Bill Clinton, va penjar a les oficines centrals del candidat demòcrata un cartell amb tres punts: 1r. Canvi vs. més del mateix; 2n. L’economia, estúpid, i 3r. No oblidis la salut.

La situació a l’inici de la carrera electoral era de clar avantatge pel candidat republicà, George Bush pare, principalment per dues significatives i transcendents victòries en política exterior. Per una banda, la fi de la guerra freda i per l’altre, la guerra del Golf.

El segon punt del cartell apuntava a evitar aquestes dues qüestions i focalitzar la discussió en l’apartat econòmic. Si el març de 1991 les enquestes assenyalaven un 90% d’aprovació a la tasca del president Bush, un any després cap a l’agost, ja havia baixat fins al 64%. Finalment, es va capgirar el pronòstic inicial i Clinton es va convertir en el 42è president nord-americà.

Immediatament, s’inicia la popularitat de la frase -molts cops afegint el “és” davant- que ens recorda que l'important és el rellevant, malgrat que molts cops ens confonguem en atendre altres aspectes per mil i un motius. Per exemple, ens costa moltes vegades diferenciar el que és important del que és urgent. I també serveix per il·lustrar que la importància de la comunicació radica en ser un complement, un factor que suma -no en suplanta cap d’altre- i, per tant, ajuda i millora l’existent.

L’habilitat de qui entén de comunicació és precisament saber mostrar certa realitat oculta o dissimulada

Comunicar millor pot influir a triar quins temes són els fonamentals, i ho fa perquè aclareix l’escenari i ens guia per destriar. Tant si comuniquem bé, malament o pitjor, la importància dels temes a tractar és la mateixa.

L’habilitat de qui entén de comunicació és precisament saber mostrar certa realitat oculta o dissimulada. Allò que hi ha, que existeix, però el dia a dia, les vanitats, les necessitats, els interessos i les humanes tendències irracionals i racionals, ens fan oblidar.

Quan escoltem a qualsevol expert en comunicació, es presenti com un gurú o com un simple treballador ras, si ens convenç és perquè agafa el nostre entorn present i canvia el punt de vista millorant-lo. De forma creativa, i en abstracte, amb els mateixos elements, mostra camins més clars i guiats pel sentit comú.

Si comuniquem millor, optimitzem els nostres recursos. Tenim el mateix projecte o idea, producte o servei, pensament o sentiment que abans, però amb una millor comunicació ho  potenciem. Li afegim elements que poden fer decantar la balança cap als nostres interessos.

Podem llegir, escoltar i aprendre dels millors, imbuir-nos del més excels mestratge i know-how possible, però cada situació té uns components únics

La bona comunicació suma al que ja tenim i ens serveix per avançar. Hem de traspassar adequadament la informació necessària per persuadir sobre els beneficis i valors, i rebre un feedback útil. Perquè si té beneficis i valors, però no és conegut, és com si no en tingués.

A més, en necessitar conèixer a qui ho dirigim per adequar el missatge, tenim en compte qui hi ha a l’altra banda i això ens serà de gran ajuda. Podem llegir, escoltar i aprendre dels millors, imbuir-nos del més excels mestratge i know-how possible, tenir inspiració dels més exitosos, però cada situació té uns components únics. Per tant, saber l’entorn i els actors principals i secundaris, i recopilar la informació necessària per preparar la comunicació, ens facilita després com reaccionar i solucionar els entrebancs.

I per finalitzar, el més important. La comunicació és bàsica en la nostra humanitat, és un pilar fonamental, som humans i racionals perquè ens comuniquem i ens transmetem informació, coneixements, emocions i sensacions. Per tant, pensar des del vessant de la comunicació ens fa anar directament a la naturalesa humana. A través del llenguatge escrit, parlat, gestual o visual ens definim com som. I atenem a emocions, idees i pensaments que conformen el que som. Per això la comunicació és clau.