Aquesta mala costum d’invocar els jutges per qualsevol assumpte ens ha acabat malmetent encara més una bona part de la nostra administració. Les persones que hi treballen saben que qualsevol error pot tenir conseqüències jurídiques, i han acabat donant prioritat al compliment de les normes molt pel damunt de l’assoliment de resultats. Hi ha molt control sobre els procediments, la definició dels requeriments, les bases i normes de cada concurs, la fonamentació de la decisió, la comunicació dels terminis... però hi ha una absència gairebé absoluta del seguiment dels resultats. De fet, massa sovint els resultats no estan ni tant sols definits o mesurats. L’administració hauria d’estar orientada a la creació de valor públic però la majoria dels serveis públics i dels treballadors públics no rendeixen mai comptes del valor públic que han generat. De fet, molts d’ells ni tant sols sabrien com definir el valor públic que es suposa han de perseguir, i per tant seran incapaços d’avaluar-lo.
És un problema general, no només català o espanyol. A molts llocs d’Europa l’administració s’ha orientat al compliment de la norma i el procediment, però no hi ha hagut ni de lluny un esforç similar en definir i avaluar l’objectiu perseguit. A tot arreu hi ha un interventor supervisant els processos, però a gairebé enlloc hi ha una figura similar avaluant els resultats. Hi ha algú que ens garanteix que les coses s’han fet bé, però no hi ha ningú garantint-nos que hagin servit per alguna cosa.
L’administració hauria d’estar orientada a la creació de valor públic però la majoria dels serveis públics i dels treballadors públics no rendeixen mai comptes del valor públic que han generat
No fa massa va sorgir una plataforma ciutadana reivindicant que cal mesurar per avançar, mesurarperavançar.cat. Insistien en que cal avaluar les polítiques públiques, posaven exemples del nostre entorn i assenyalaven les mancances del sistema català, que malgrat els esforços de ivalua.cat encara té massa limitacions. Acabaven proposant un decàleg d’accions que caldria dur a terme, i la darrera d’elles em sembla especialment rellevant justament perquè ara hi ha una finestra d’oportunitat: la reforma del reglament del Parlament.
Ara mateix s’està discutint una proposta de reforma del reglament del Parlament, i es podria fer obligatori que qualsevol projecte de llei, tant del Govern com de l’oposició, hagués d’incorporar una memòria econòmica i una definició dels objectius esperats, de manera que fos més fàcilment avaluable que les lleis aprovades han tingut els resultats esperats, tant pel que fa a objectius com a impacte econòmic.
Fer les coses bé no és suficient. A més a més cal demostrar que serveixen per alguna cosa.