Hi ha poca gent que no conegui amb nom i cognom a l'adolescent sueca Greta Thunberg. I no se la coneix pel que aquesta directa activista ecologista amb síndrome d'Asperger diu amb una claredat esbalaïdora sobre el canvi climàtic, sinó pel ressò mediàtic que han tingut les seves paraules en la passada Cimera del Clima de l'ONU.
"No es coneix a Greta Thunberg pel que aquesta directa activista ecologista amb síndrome d'Asperger diu amb una claredat esbalaïdora sobre el canvi climàtic, sinó pel ressò mediàtic que han tingut les seves paraules a la Cimera del Clima de l'ONU"
La revolada sembla que no tingui tant a veure amb la contundència del seu incisiu i implacable discurs, com amb el fet que premsa, ràdio i televisió hagin decidit posicionar-se a favor o en contra d'aquesta jove, tot basant-se en la forma i no en el contingut de les seves urgents exigències per aturar la destrucció del planeta.
Hem vist –i continuem veient– com hi ha una dualitat en l'agenda mediàtica: existeixen unes plataformes d'informació altament crítiques per la seva curta edat, el seu sec tarannà, gairebé arrogant, i la seva discapacitat; mentre unes altres, en l'extrem oposat, són perfectament afins i exalten la seva sinceritat, clarividència, capacitat de lideratge i mobilització de tota una generació.
Aquesta actitud mediàtica ens porta a reflexionar sobre el dia a dia, a aterrar el tema en el quotidià i en com tractem a la gent que ens envolta: gairebé sempre acabem emetent un judici. Un judici que pot lloar el que es fa bé o centrar-se en el que es fa malament per a acabar en una crítica negativa. Es tracta, la majoria de les vegades, d'una actitud enfront de la realitat, de com decidim mirar als fets, a les coses... i a les persones.
Això mateix succeeix en el món empresarial. Quins beneficis ofereix una i una altra forma de jutjar? Podem exalçar les capacitats o criticar les discapacitats… Per la meva experiència professional, el que veig és com una determinada discapacitat ha privat a moltes empreses de comptar dins de la seva estructura amb treballadors talentosos i eficients.
"Les empreses segueixen amb prejudicis allunyats de la realitat de la feina concreta i llegeixen la discapacitat com un element distorsionador, quan en realitat haurien de contractar al treballador pel que aquest pot fer"
Les empreses segueixen amb prejudicis allunyats de la realitat de la feina concreta i llegeixen la discapacitat com un element distorsionador, quan en realitat haurien de contractar al treballador pel que aquest pot fer. Si es vol un canvi orientat a resultats, és molt més eficient fixar-se en les capacitats, en tot allò que aporta la persona i en la idoneïtat de les seves característiques per complir els objectius de la tasca encarregada.
A Grupo SIFU hem vist els resultats de contractar i integrar en el món laboral a persones amb discapacitat… tanmateix plenes de capacitats: no només fan les tasques de forma altament competitiva, sinó que la seva "diferència" és un valor afegit per a una empresa que vol diversitat i talent.
Pensem en Thunberg: gràcies a la seva capacitat, potser encara som a temps de salvar el nostre planeta.