He escoltat als mitjans l’anunci que ha tret Correos. És molt curiós. Fa un elogi a l’empresa petita i mitjana. La campanya es titula “La fuerza de un país”. Una veu en off parla en primera persona del plural fent com si representés a tots aquests petits i mitjans empresaris espanyols. Els detallo el text d’algunes frases que s’hi diuen. Intenten descriure el que és, el que significa, una petita o mitjana empresa.
- ...porqué somos capaces de aguantar un turno a 40 grados (centígrados),...
- ...de compaginar una lactancia un trimestre sin cerrar,...
- ...creamos más de 10 millones de empleos,...
- ...aunque llevemos nuestros productos a fuera, nuestros impuestos se quedan aquí,...
- ...somos capaces de saltar sin una red de inversores,...
Al final de l’anunci, una veu femenina que parla en nom de Correos ofereix la seva xarxa logística a totes les petites i mitjanes empreses.
Com podran observar, el text és colossal. Què volen que els digui. Quan el vaig sentir per primer cop vaig quedar tant impressionat que si em punxen no em treuen sang. Cal tenir unes bones galtes per, sent Correos, fer aquesta descripció dels petits empresaris. I emprant 45 segons quan, simplement, podrien posar-hi una veu que representés els empresaris tot dient: “Somos y hacemos todo aquello que Correos y sus funcionarios ni son ni hacen”. Pam! Uns 5 segons, aproximadament.
Cal reconèixer, però, que Correos, en aquest anunci, fa dues reflexions implícites. La primera és un cert agraïment quan li fan dir a l’empresari “...nuestros impuestos se quedan aquí...”. Compte amb la butxaca dels funcionaris de Correos! Malgrat tot, per ser realistes al cent per cent, aquesta frase sobre els impostos hauria de continuar dient “...y que sirven para pagar a los funcionarios de Correos, ¡muy a pesar mio!”. La segona mostra de reconeixement que fa Correos és cap a ells mateixos. Demostren que es van quedar amb el rellotge aturat ara fa molts anys. La música de fons de l’anunci és “Suspiros de España”. No podia tenir un rerefons més nostàlgic i de pandereta. Típica d’anunci del període nacional-sindicalista.
Correos y Renfe son les dues organitzacions de treballadors (anomenar-les empreses constitueix un insult a la intel·ligència) que han sobreviscut a Franco
I és que Correos és una de les dues organitzacions de treballadors -anomenar-les empreses constitueix un insult a la intel·ligència- que han sobreviscut a Franco. Perquè l’altra és RENFE.
L’altre dia vaig anar a Saragossa amb el Tren d’Alta Velocitat que van crear els francesos i que aquí anomenem AVE com si Espanya hi hagués tingut res a veure (tecnologia francesa, complementada pels alemanys i tot pagat per la Unió Europea). Bé, arrogància que no cessa. El cas és que els quatre seients de davant meu, amb tauleta, van ser ocupats per dues empleades de RENFE. Va passar el revisor, que anava abillat com abans hi anaven els interventors d’agència del Banco Hispano Americano, i els va dir: “Si viene alguien os levantáis”. “No te preocupes Paco. ¡Es que tenemos que trabajar!”. Curiós. El revisor ja no va tornar a passar. I l’única cosa que van fer aquelles dues bípedes va ser no treballar. Van estar tot el trajecte xerrant i fent safareig. “¡Yo libro el martes!”. “Nosotros este año nos vamos a Disney París!”, etc. Quan vaig desembarcar feia estona que dormien. Esgotades, penso, de sí mateixes. Vaig estar a punt de comprar-les un cafè amb llet amb un croissant al carretó que passava per tal que quan despertessin no es trobessin fora de lloc.
Tothom sap que per moltes inversions que es facin a Rodalies de Barcelona res millorarà sensiblement si les continua operant RENFE -els funcionaris de la qual es neguen a ser traspassats a Ferrocarrils de la Generalitat, mira-te’ls que “bonicos”-. M’ho va confirmar la infatigable senyora Mercè Sala (q. e. p. d.), que m’havia explicat algun cop les coses que havia vist mentre fou presidenta de RENFE.
Franco va governar 13.382 dies. I avui fa 17.008 dies que va morir (un 27% més del temps que ell va governar). Encara hi ha dues organitzacions (Correos i RENFE) que continuen com si res hagués passat. Vostès mateixos.