Segurament si fem una enquesta a peu de carrer preguntant per l’economia social trobarem respostes molt diverses. En el cas del cooperativisme (que forma part de l’economia social) potser hi hauria aproximacions més afinades, però no us penseu que res de l’altre món. Hi ha una nebulosa al voltant del tema i diverses aproximacions; jo faré la meva. No patiu, no entrarem en explicacions ni acadèmiques ni per a experts. Per dir-ho clar i senzill, des del meu punt de vista, l’economia social està formada per aquelles organitzacions econòmiques (poca o molta, ha d’haver-hi activitat econòmica) que no es mouen pels criteris convencionals del capital (qui mana no és el capital, a diferència de les empreses mercantils), són totalment o parcial non-profit (no reparteixen mai beneficis o bé ho fan de manera limitada) i sovint tenen models de govern participatius (és a dir, la democràcia a l’empresa). A partir d’aquí, podem afegir totes les floritures que vulguem a gust del consumidor, però em sembla que és una bona base per donar una visió mínimament aclaridora del que estem parlant. En general compleixen aquestes condicions les cooperatives, les mutualitats de previsió social, les fundacions i associacions amb activitat econòmica, així com altres formes com els centres especials de treball i les empreses d’inserció.
N’hi ha que estan molt a prop del mercat, competint amb les altres empreses, i n’hi ha que hi estan molt lluny perquè són pràcticament ONG. Per exemple, Abacus és una cooperativa de consumidors i treballadors, qui mana no és el capital, ho fan les persones sòcies, treballadores i consumidores (democràticament) i els resultats són parcialment repartibles entre els socis (una part per als socis i una part a un fons comú). La Fageda és una fundació, per tant, no mana el capital, ho fa un patronat i els resultats són 100% irrepartibles. La Fageda i Abacus estan totalment en el mercat. Abacus ven llibres i competeix, per exemple, amb Fnac, i La Fageda competeix en el lineal de les cadenes d’alimentació amb Danone. Hi ha moltes escoles concertades que són cooperatives o fundacions, tenen concert públic amb el Departament d’Ensenyament i, per tant, podem dir que no competeixen en el mercat lliure, almenys pel que fa als ingressos. Sí que ho fan, i cada vegada més, en la captació d’alumnes.
L'ecosistema de l'economia social és ric, divers i dona satisfacció a moltes de les necessitats que tenim les persones
En aquest article, de forma general, i en els propers, amb exemples més concrets, procurarem veure justament això, la diversitat de formes que composen l’economia social i, sobretot, que es troben molt més properes en el nostre dia a dia del que puguem suposar. Així, com a consumidors interactuem, de forma quotidiana, amb moltes organitzacions de l’economia social; podríem dir que des de bon matí fins que anem a dormir. Ho comprovem? Ben d’hora ben d’hora, ens sona el despertador i el primer que fem és encendre el llum. Tenim l’electricitat contractada a la cooperativa Som Energia, que amb més de 50.000 socis, comercialitza energia provinent de fonts renovables. Sortim de casa cap a la feina amb la bicicleta nova de trinca (és una Orbea fabricada per una cooperativa del País Basc). En sortir de la feina, tenim encàrrecs per fer, passem per Abacus Cooperativa per comprar els llibres de text dels fills i després anem al súper del costat de casa, Consum Cooperativa, on fem algunes compres: un vi negre de la cooperativa dels Domenys i un de blanc de la cooperativa L’Olivera. Tornem ràpidament cap a casa. Avui, al Palau de la Música hi ha concert de l’Orquestra Simfònica del Vallès (l'única orquestra simfònica propietat dels músics). Abans d’apagar el llum, recordem que l’endemà tenim visita mèdica; som socis de l’Hospital de Barcelona, que és una cooperativa sanitària. També passaré per l’oficina de Caixa d’Enginyers, cooperativa de crèdit, per demanar una hipoteca.
Podríem posar centenars d’exemples i veuríem que l’ecosistema de l’economia social és ric, divers i dona satisfacció a moltes de les necessitats que tenim les persones. Donar-la a conèixer i fer-la més visible segur que ens ajudarà també a fer-la encara més present i que tingui major impacte.