Opinió

La Xina: evolució natural, canvi brusc o una mica de tot?

En economia solen utilitzar-se els models per explicar simplificadament el curs de l'acció dels seus agents. Aquest tipus d'il·lustració serveix tant per contemplar l'evolució des d'una perspectiva macroeconòmica de les nacions com per posar en relleu els canvis de les organitzacions empresarials amb una intenció més enfocada en el microeconòmic. Si haguéssim de fer servir un model per descriure el que ha passat en l'economia xinesa en les dues o tres últimes dècades, hauríem de recórrer a un mix entre un model de creixement sostingut, amb una clara tendència a l'alça, i un altre que reflecteixi l'abrupte canvi disruptiu del pas d'una economia planificada a una altra d'obertura (especial i controlada) a l'exterior. Segurament, per a les economies occidentals, l'aparició en escena de Deng Xiaoping el 1978 pogués assimilar-se al fenomen del cigne negre tal com el presenta Nassim Taleb: fenomen o succés rar, relativament desconegut, de difícil predicció i fort impacte que crea el que, en termes empresarials, es coneix com un entorn VUCA (volàtil, incert, complex i ambigu).

"Les mesures que el ministre de finances xinès anunciava a finals de novembre és el resultat d'un bon aprenentatge d'allò que s'explica a les escoles de negoci en el món occidental" 

L'economia xinesa ha mostrat, en els últims 40 anys un camí de creixement que li ha permès situar-se en el cap del destacat grup d'economies més importants del món. Aquest fet ha provocat l'atracció dels inversors estrangers que han trobat oportunitats per fabricar els seus productes amb costos molt avantatjosos i, simultàniament, començar a conèixer els secrets d'un país complex, els ciutadans del qual es convertien en poc temps en nous consumidors amb pautes de consum de patró occidental. Aquesta ingent quantitat de consumidors, hereus d'una tradició camperola que vira cap a les grans urbs de recent creació, genera necessitats noves en el marc de la tradició asiàtica però experimentada per milions de consumidors europeus i nord-americans.

La capacitat adquisitiva de bona part de la població xinesa ha augmentat i reclama productes i serveis fins ara desconeguts. Els preus dels béns procedents de l'exterior de la Xina resultaven prohibitius i això va començar a generar malestar entre les classes més benestants. El Govern xinès ha decidit fer front a aquesta situació rebaixant els aranzels de les importacions de 187 productes, mesura que s'ha posat en funcionament amb data d'1 del passat desembre. En aquest, tot just, mes de vigència de la mesura, els electrodomèstics, roba i calçat, productes per a l'entreteniment, alguns aliments i medicaments, han vist com els aranzels han disminuït amb una evident repercussió en el preu de venda en els establiments de les principals ciutats xineses. L'aranzel mitjà, per a aquesta selecció de productes, passa del 17,3% al 7,7% tot i que, en alguns casos com el de la llet en pols i els bolquers, l'aranzel ha desaparegut del tot.

Fa tan sols uns pocs anys s'orientava a les empreses que desitjaven tenir experiències profitoses a la Xina que apliquessin les receptes de Bob Johansen, autor d'Els líders fan futur, en el sentit de saber gestionar l'entorn VUCA: afrontant la incertesa, tenint visió de futur i entenent la interrelació entre les variables clau del funcionament de sistemes tan complexos com el de l'economia i la política xinesa, tractant de simplificar l'execució de les accions que puguin portar a l'èxit de la tàctica a desenvolupar i, finalment, superant l'ambigüitat amb capacitat de reacció, és a dir adoptant estructures internes prou àgils per fer front als canvis de manera efectiva i puntual en el temps.

Les mesures que el ministre de finances xinès anunciava a finals de novembre en relació amb el canvi de la política aranzelària de la Xina es podria dir que és el resultat d'un bon aprenentatge del que s'explica a les escoles de negoci en el món occidental. La (¿primera?) rebaixa aranzelària té tots els ingredients de les eines per a una bona gestió de l'entorn VUCA preconitzades per Johansen. Ara és, de nou, el torn de moltes de les nostres empreses que no poden encreuar-se de braços (i d'idees) davant la decisió del Govern xinès i han d'actuar amb decisió i rapidesa davant la nova oportunitat que se'ls brinda.

Però, a més de l'important argument dels preus no ha d'oblidar-se la complexitat del mercat xinès. Conèixer els secrets del funcionament del mercat (fabricants, distribuïdors i consumidors) resulta una condició imprescindible per intentar obrir-se un lloc preferent i econòmicament rendible per a les empreses estrangeres. La millor forma de conèixer les dinàmiques dels mercats no és altra que viure-ho en directe prenent el pols dels principals agents econòmics de l'economia real. Per això, escoles de negoci com la UPF Barcelona School of Management preparen ja stages de formació a Xangai per a professionals interessats en les noves oportunitats del mercat asiàtic.