El treball productiu
El treball ocupa una posició central en les nostres vides i en l'organització social. Les persones tenim moltes necessitats, i per cobrir-les ens calen productes i serveis que es produeixen mitjançant el treball. Aquest treball es retribueix i proporciona ingressos als qui el realitzen, en forma de salaris o de beneficis. Aquests ingressos permeten adquirir els productes o pagar els serveis que volem. L'organització econòmica, tanca així un cercle equilibrat que permet la continuïtat de la vida social.
Per a una gran majoria de persones adultes, el treball és la principal font d'activitat personal, l'única font d'ingressos, i el millor mecanisme d'integració social. En aquest sentit, el treball no és només una eina per poder satisfer les necessitats, sinó que s'ha convertit ell mateix en una necessitat.
Les societats desenvolupades hem anat mantenint fins ara aquest cercle equilibrat, però la crisi actual ens situa davant d'una nova perspectiva com a conseqüència de quatre fenòmens: la globalització, la limitació de recursos naturals, la creixent automatització dels processos de producció, i l'envelliment de les nostres societats. Tots ells influeixen en la quantitat, el tipus i la localització del treball.
La crisi ens fa pensar. No hi ha res que estableixi que per generar la totalitat de productes i de serveis que una societat necessita, calgui el treball productiu de totes les persones que la formen.
Tot això pot ser una molt bona notícia, però hem de gestionar els canvis que calguin sense oblidar el més important: que l'activitat econòmica no és un fi en ella mateixa, sinó un instrument al servei del benestar de les persones, de totes les persones.