Tal com hem pogut llegir aquests dies els lectors habituals de VIA Empresa, ara fa set anys que aquest diari iniciava una aventura, atrevida i plena d’incògnites, que avui dia podem valorar com un projecte d’èxit consolidat. Segurament, en qualsevol lloc del món obrir un mitjà de comunicació no generalista, d’accés en línia i gratuït, és una aposta amb riscos evidents. A casa nostra, a més, hi ha un altre factor que incrementa les incerteses: aquest grup d’emprenedors van triar la llengua pròpia del país com a llengua vehicular d’articles i notícies. Això, que sembla d’una obvietat inqüestionable, per desgràcia en el nostre país no ho és tant: amb l’objectiu d’arribar a un públic més ampli i, fins i tot, per una tradició mal entesa, molts mitjans haurien apostat pel castellà. Des de VIA Empresa, però, tenien clar que aquesta visió independent i propera del món tecnològic i empresarial havia de ser en clau de Països Catalans i que la llengua natural de transmissió no podia ser cap altra que la catalana. Formava part del seu ADN i ja era tota una declaració d’intencions, de públic objectiu i d’abast territorial de les informacions. I possiblement també d’ideologia. Perquè cap mitjà pot tenir una ideologia absolutament neutra.
"A VIA Empresa la llengua pròpia formava part del seu ADN i ja era tota una declaració d’intencions, de públic objectiu i d’abast territorial de les informacions"
Un dels motius afegits que alguns mitjans especialitzats —i els experts, en general— podrien adduir per preferir el castellà —o fins i tot l’anglès— com a llengua de comunicació és la inseguretat que els pot provocar l’ús dels termes en català, sobretot els de nova creació però també d’altres d’històrics. Precisament, per reforçar aquest ús de terminologia pròpia i adequada, el Centre de Terminologia TERMCAT es va unir a aquesta aventura, just fa tres anys i mig, i per tant podem dir que hem tingut la sort de fer la meitat d’aquest viatge plegats.
El TERMCAT, creat l’any 1985 pel Govern de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans per facilitar que els experts disposessin del lèxic necessari per utilitzar el català en el seu dia a dia, podia aportar-hi el bagatge acumulat al llarg d’aquests 35 anys. No en va el Centre ofereix a la consulta pública gairebé mig milió de denominacions catalanes especialitzades.
Des del primer article que jo mateix hi vaig publicar el 3 d’octubre de 2016, “És possible parlar català sense mots catalans? La invasió subtil”, el TERMCAT ha publicat més de cent seixanta apunts terminològics, amb recomanacions diverses que intenten donar als lectors solucions pràctiques i clares en aquells casos en què hem detectat usos terminològics inestables o manllevats de l’anglès o el castellà, fins i tot en altres seccions d’aquest mateix diari.
Si resseguim aquests apunts, hi trobem propostes d’alternatives catalanes a anglicismes amb un ús molt arrelat en la nostra llengua (“Treballes en xarxa o fas 'networking'?”; “No ens enganyem: en català, les 'fake news' són notícies enganyoses”) o de fixació de denominacions fluctuants (“Els ERO i els ERTO o els EROs i els ERTOs?”; “Hem d’escriure wifi o Wi-Fi?”). Els apunts també resolen dubtes conceptuals freqüents (“Quina diferència hi ha entre confinament i aïllament?”) i expliquen i endrecen la terminologia de petits camps temàtics, ja siguin de fixació recent (“Ciberatacs: amenaces noves, termes nous”; “Teniu ganes de jugar amb els termes de videojocs?”) o que sovint generen dubtes (“La declaració de la renda terme a terme”; “Bretxa de gènere, sostre de vidre: termes que caldria acomiadar del món laboral”). També hi hem explicat la publicació de nous diccionaris especialitzats (“El màrqueting digital parla català”; “Comunicació empresarial en català”), la celebració d’actes (“El català serà digital o no serà”) o fins i tot campanyes de política lingüística (“Si vols vendre més, parla català”). Finalment, vull destacar la inclusió d’entrevistes a personatges tan interessants com Àlex Hinojo o Scheherezade Surià.
Esperem continuar aquest viatge amb VIA Empresa encara molt de temps més, col·laborant a millorar plegats la salut de la nostra llengua en l’àmbit empresarial i tecnològic, atès que el perill que apuntàvem en l’article inicial de 2016, que és que un dia ens descobrim comunicant-nos en català sense termes catalans, és ben vigent i el repte de fer arribar als usuaris les eines per minimitzar-lo, ben viu.