Andy Clark és un filòsof anglès de 63 anys a qui acabo de descobrir gràcies a un article que Larissa MacFarquhar va escriure sobre ell per a The New Yorker, ara fa ja algun temps. Clark defensa que el nostre cervell es barreja amb el nostre entorn fent molt difícil delimitar on acaba una cosa i on comença l’altra. Si tens paper i llapis a mà per prendre nota de les coses, el teu cervell ho incorpora i té en compte aquest recurs per així no haver de recordar-ho tot. La nostra capacitat real és la suma d’allò que ens ofereix el nostre cervell més allò que ens ofereix el nostre entorn. Com més dispositius, objectes i persones tinguem al nostre abast, millor. Més capacitat cognitiva, més formes de pensar, més capacitat d’elaborar idees.
"La nostra capacitat real és la suma d’allò que ens ofereix el nostre cervell més allò que ens ofereix el nostre entorn"
Una de les coses que diferencia als humans del món animal és aquesta capacitat de recolzar-nos en la tecnologia i el grup per a resoldre els problemes. I segons Clark, aquesta capacitat d’ampliar capacitats i modificar l’entorn també modifica les nostres capacitats mentals. Part de la nostra intel·ligència radica en l’entorn. L’entorn forma part de la nostra capacitat cognitiva, de la nostra intel·ligència. Les eines que fem servir per ajudar-nos a pensar, des del llenguatge fins als telèfons mòbils, formen part del mateix pensament. És el que Andy Clark nomena “idees expansives”.
Els telèfons mòbils no castren el nostre cervell, l’amplien. De la mateixa manera que ho fan les nostres famílies, els nostres cercles d’amistats, els entorns laborals, les ciutats on vivim, les eines en les quals ens recolzem, la música que escoltem i les pel·lícules que ens interessen. El nostre entorn és una part intrínseca de la nostra intel·ligència. Modifiques l’entorn i modifiques la nostra capacitat de comprendre la realitat.
"Aquests dies de confinament hem reduït el nostre entorn, i si la situació dura molt, la nostra intel·ligència s’aniria minvant, així com la nostra capacitat d’entendre la realitat"
Aquests dies de confinament hem reduït el nostre entorn, i si la situació dura molt veuríem com sense estímuls, sense lectures, sense suports, la nostra intel·ligència s’aniria minvant, així com la nostra capacitat d’entendre la realitat. Tenim a la major part del Gobierno confinada, i el seu entorn no només s’ha reduït sinó que a més s’ha poblat de policies i militars. Esperem que duri poc, perquè en poc temps ja se’ls nota massa.