La passada setmana, organitzada conjuntament per Esade i per Amics del País, es va celebrar a Barcelona una jornada molt interessant sobre reptes i futur de la "Col·laboració entre Sector Públic i Sector Privat" (CPP). És un tema que crec important de cara al futur, ja que en les economies desenvolupades s'està produint una creixent confluència de les activitats dels dos sectors, i s'han anat trobant diferents models de col·laboració que cal veure com s'apliquen en cada cas.
Per fer una definició simple i ràpida diria que a Europa existeixen dos grans sectors econòmics: un anomenat "privat" que té com a protagonistes les empreses i els consumidors, i que es regeix per les lleis del mercat i de la competència; un altre anomenat "públic" que afecta els drets de les persones, que està format per serveis públics i usuaris. En el sector privat també hi intervenen els governs, ja que una de les seves obligacions és regular adequadament els mercats per tal d'evitar monopolis, explotació, o desigualtats extremes. Però, al meu entendre, això no entra en el concepte de la CPP. Una cosa és "regulació" i una altra cosa és "col·laboració". Per entendre-ho millor, el sector bancari o el sector del petroli són privats, però estan regulats; el subministrament d'aigua, la recollida d'escombraries, o l'ensenyament, poden tenir caràcter de col·laboració. (El sector elèctric, o el sector telefònic, es podrien situar en un punt intermig....).
Aquests exemples indiquen que jo penso que el concepte de "CPP" s'ha d'aplicar sobretot a les activitats que responen als drets de les persones, que es consideren d'accés universal, que tenen caràcter de serveis públics, o que per la seva naturalesa són un monopoli natural. Això no vol dir que no puguin ser gestionats per empreses privades amb afany de lucre, o per organitzacions del tercer sector, però sempre a partir d'una concessió, d'un concert, o d'altres fórmules; però mantenint sempre el seu caràcter i la seva titularitat públiques.
He dit que la CPP té futur perquè les necessitats assimilables a drets creixeran en les nostres societats, i les capacitats financeres dels governs per gestionar directament tots aquests serveis no creixeran prou, ni és segur que puguin fer la feina amb més eficàcia que les empreses privades. Per això és tan important anar definint models de col·laboració que marquin pautes clares sobre el comportament de les empreses que ho gestionen, model que no pot ser el mateix que quan es mouen en el mercat privat, ja que els objectius són diferents.
Definir temes com les inversions en infrastructura, les formes d'atenció al "client", els límits dels marges de benefici, o el paper preferent de les organitzacions sense ànim de lucre, són alguns dels punts urgents.
Per fer una definició simple i ràpida diria que a Europa existeixen dos grans sectors econòmics: un anomenat "privat" que té com a protagonistes les empreses i els consumidors, i que es regeix per les lleis del mercat i de la competència; un altre anomenat "públic" que afecta els drets de les persones, que està format per serveis públics i usuaris. En el sector privat també hi intervenen els governs, ja que una de les seves obligacions és regular adequadament els mercats per tal d'evitar monopolis, explotació, o desigualtats extremes. Però, al meu entendre, això no entra en el concepte de la CPP. Una cosa és "regulació" i una altra cosa és "col·laboració". Per entendre-ho millor, el sector bancari o el sector del petroli són privats, però estan regulats; el subministrament d'aigua, la recollida d'escombraries, o l'ensenyament, poden tenir caràcter de col·laboració. (El sector elèctric, o el sector telefònic, es podrien situar en un punt intermig....).
Aquests exemples indiquen que jo penso que el concepte de "CPP" s'ha d'aplicar sobretot a les activitats que responen als drets de les persones, que es consideren d'accés universal, que tenen caràcter de serveis públics, o que per la seva naturalesa són un monopoli natural. Això no vol dir que no puguin ser gestionats per empreses privades amb afany de lucre, o per organitzacions del tercer sector, però sempre a partir d'una concessió, d'un concert, o d'altres fórmules; però mantenint sempre el seu caràcter i la seva titularitat públiques.
He dit que la CPP té futur perquè les necessitats assimilables a drets creixeran en les nostres societats, i les capacitats financeres dels governs per gestionar directament tots aquests serveis no creixeran prou, ni és segur que puguin fer la feina amb més eficàcia que les empreses privades. Per això és tan important anar definint models de col·laboració que marquin pautes clares sobre el comportament de les empreses que ho gestionen, model que no pot ser el mateix que quan es mouen en el mercat privat, ja que els objectius són diferents.
Definir temes com les inversions en infrastructura, les formes d'atenció al "client", els límits dels marges de benefici, o el paper preferent de les organitzacions sense ànim de lucre, són alguns dels punts urgents.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.