Espanya no s'estima les pimes

Quan els resultats són dolents, els equips de futbol pensen que un canvi d'entrenador aportarà aires nous. Això hem volgut fer el 20 de desembre sense tenir en compte que les regles i els jugadors segueixen sent les mateixes que fins ara, però en una lliga cada vegada més competitiva.

Durant les successives campanyes electorals, polítics i no polítics ens han bombardejat amb la imperiosa necessitat de donar suport, de fomentar i d'ajudar a millorar la competitivitat, facilitar el crèdit bancari, afavorir les exportacions, fomentar la contractació, invertir en R D de les empreses; i molt especialment les pimes, que són clau i motor de qualsevol economia, però sense concretar com ho faran. Potser perquè tenen molt clar que no ho hauran de fer.

En tots aquests anys dedicats a la consultoria, especialment en pimes, he arribat a la trista conclusió que Espanya, i de retruc Catalunya, no s'estimen les pimes. M'he trobat amb moltes empreses perdudes enmig d'un galimaties de reglaments, normes i decrets que canvien cada any i que semblen expressament creats per desanimar i fastiguejar qualsevol emprenedor de crear una empresa o empresari de seguir lluitant per fer-la créixer.

És encomiable la capacitat que Espanya té de generar normatives i lleis inquisitives per després compensar-les amb un llistat d'ajudes a les quals sovint és molt difícil accedir. Els empresaris no necessiten ni ajudes ni subvencions, ni cap altre tipus de caritat malintencionada. Necessitem governs capaços de crear l'entorn necessari que faciliti crear empreses en condicions avantatjoses perquè aquestes puguin créixer i generar riquesa i llocs de treball.

En la majoria de països europeus és possible crear una empresa en hores i per Internet, iniciar la seva activitat, pagar una quota simbòlica o progressiva d'autònoms, i no fer cap tipus de declaració d'IVA fins a arribar a una facturació mínima que pot estar al voltant dels 80.000 euros l'any mentre aquí, des del primer dia i sense cap tipus d'ingressos les obligacions són inquisitives.... Seguim immersos en la cultura d'esperar solucions polítiques que ens retornin l'eufòria especulativa de temps anteriors sense tenir en compte que la visió a curt termini de la política i la incompetència professional d'alguns dels seus components només aconsegueixen crear lleis que sempre deixen de banda les pimes i als autònoms, demostrant la falsedat dels discursos de campanya.

Deixem clara una cosa. Els governs no creen llocs de treball, ni creen riquesa, ni fabriquen maquinària ni generen idees competitives. Són les empreses, els empresaris i, sobretot, les pimes els que generen tot això i que tenen, massa sovint, la desagradable sensació de ser tractats com delinqüents i no com generadors de riquesa pel país.

Però no tota la culpa és dels governs. Seria massa fàcil. Una part important dels empresaris també s'han de posar les piles d'una vegada per totes i ser conscients de l'important paper que representen en la societat. D'entrada, tenen la missió de fer-se respectar i admirar per la societat, per tot allò que representen i aporten. Per assolir-ho, hauran de canviar moltes de les seves actituds. Contràriament a les societats europees, l'empresari d'aquí està vist com el dolent, l'explotador preocupat per escanyar al treballador per poder incrementar els seus beneficis. Certa o no, aquesta imatge ha de canviar.

L'empresari ha d'invertir a incrementar la productivitat per ser competitiu en lloc de rebaixar els salaris. Ha de millorar els seus models i criteris de gestió. Ha d'invertir, amb o sense subvencions, en formació per professionalitzar el seu personal i tenir el millor equip en lloc d'acomiadar-los. Ha d'obrir nous mercats globalitzant la seva oferta. Ha d'exigir als seus clients el pagament a 30 dies o deixar de vendre, amb o sense llei com passa a la resta d'Europa, reduint la dependència del crèdit bancari per pal·liar aquest destructiu sistema de pagament. Tot això està en les pròpies mans de l'empresari i de les associacions i no necessiten lleis per aplicar-ho.

Finalment, els empresaris han de prendre consciència de la seva fortalesa per impedir que qualsevol Govern de torn pugui legislar d'esquena a la realitat empresarial del país, deixant de ser una moneda de canvi de promeses electorals i no reaccionar quan aquestes no es compleixen.

Se'm fa difícil imaginar a la Sra. Merkel legislar sense tenir en compte les reivindicacions i la realitat dels autònoms o de les pimes alemanyes. Tindria un problema molt gros entre mans que acabaria paralitzant i col·lapsant el país. Aquí les associacions empresarials tenen molta feina per fer, més enllà de les protestes administratives sense conseqüència o suggeriments que no arriben.

Espanya, i Catalunya de retruc, és un país que no s'estima les seves pimes. I s'ho pot permetre perquè la majoria de les pimes no són capaces de fer-se respectar.
Avui et destaquem
El més llegit