Suposo que com la majoria de vostès, jo sempre desconfio d’aquell individu o organització que sempre, indefectiblement, té mala sort. La mala sort estructural, per a mi, consisteix en, per exemple, haver nascut a Burkina Faso al si d’una família pobra. Ara, haver nascut a Occident i tenir sempre mala sort, és motiu de sospita. Però aquest és el cas espanyol.
Tan bé com anàvem i, catacrac, la Gran Recessió del 2008. La culpa? Dels “mercats”. Distracció en estat pur, ja que la bombolla immobiliària europea anava liderada per Espanya. Per això es va haver de rescatar la banca. Arriba el 2019. Ara que ens estàvem recuperant de la Gran Recessió (axioma fals), arriba la covid-19 i catacrac altre cop. Culpa? Els xinesos, és clar. Estem sortint dels malvats efectes la covid-19, que hem gestionat tant i tant bé -què hagués estat de nosaltres sense les vacunes proveïdes per la Unió Europea?- i el malvat Putin envaeix Ucraïna i fa apujar el gas.
La veritat sobre l’economia espanyola l’ha explicada no fa gaire el senyor Niño Becerra, i és senzilla. Alguns l’han titllada de desmuntatge d’un dels mites de Transició. La realitat és que se’ns ha venut la idea que Espanya és un país ric, la qual cosa no és certa. Els espanyols hem comprat -els catalans més que ningú, ja que patim ínfules de suec- aquesta història que els successius governants han anat venent. La sensació que som rics va començar en ingressar a la llavors Comunitat Econòmica Europea. En ser Espanya un membre gran en nombre d’habitants, se’ns ha tingut una certa consideració. Però res més. Fins a l’arribada de la Gran Recessió les ajudes europees van arribar a significar, anualment, gairebé un punt del PIB. Després, ja ho sabem: rescat de la banca, ara ajudes per la covid-19 (NextGen, vol dir 140 mil milions d’injecció en ajudes, un 11,2% del PIB) i així anem tirant. La realitat? Espanya sense subsidis no pot sobreviure.
La sensació que som rics va començar en ingressar a la llavors Comunitat Econòmica Europea. En ser Espanya un membre gran en nombre d’habitants, se’ns ha tingut una certa consideració
Aquesta evidència cap governant l’explica. Ara el primer ministre Sánchez parla de les excepcions energètiques a conseqüència de “la invasión de Putin”. Demagògia i populisme altre cop. Per a la seva informació els explico el tema del gas, fins on jo sé.
Primera dada per reflexionar. En els darrers dotze mesos el preu mitjà del gas ha augmentat un 52%. Després de l’inici d’any ho ha fet un 8,7%. Veient això ja es pot deduir que l’augment del preu del gas no ve provocat per la guerra de Putin. La realitat és que ja el darrer trimestre del 2021 va haver-hi una gran pujada perquè la demanda es va disparar. Per què? Per una banda, reserves, ja que s’aproximava l’hivern, també per la ràpida represa de l’activitat després de la pandèmia. Però el més remarcable va ser l’inici de la substitució, a molts països, del carbó pel gas. I la raó ve provocada per l’acord d’una transició ràpida cap a una economia verda que es va tancar a mitjans del 2021. A un altre article (Ucraïna: els interessos europeus ja no són anglosaxons) ja els vaig explicar com personalment havia vist els quilomètrics trens de carbó que a Ulan-Udé (Sibèria, al nord de Mongòlia) agafaven la bifurcació de la ruta del Trans-Mongòlia per portar material a la Xina. Xina i altres països asiàtics, juntament amb la Unió Europea incrementaran el consum de gas els pròxims anys. I ho faran de manera importantíssima.
Aquesta demagògia dels primers ministres espanyols de la que parlo combina a la perfecció, ara oportunament, amb la dels d’Unidas Podemos, que no tenen nassos de dir-li a la població que la transició energètica no sortirà de franc. I que ser “verd” ha estat un tema de postura populista fins que els governs importants han pres posició. Ara és l’hora de defensar les accions ecològiques que van més enllà de la verbositat inflamada del nostre progressisme. I això costa diners.
A Espanya anem tirant amb la darrera excusa: el malvat Putin
És cert que uns determinats pics d’augment del preu del gas venen motivats per la guerra d’Ucraïna. Però en cap cas pel fet que Rússia n’hagi apujat el preu. Això no ha tingut lloc... encara. L’augment a causa de la guerra ve motivat per la incertesa, perquè el mercat del gas és molt volàtil i qualsevol mala notícia el fa augmentar de preu.
De moment, a Espanya anem tirant amb la darrera excusa: el malvat Putin. Ens mantindrem amatents a la pròxima autojustificació. Ben segur que els “cervells” de la Moncloa deuen estar inventant-ne la següent. Pràctica no els en falta.