Les èpoques de crisi acostumen a provocar una major o menor degeneració de l’espai públic. Una de les causes són els problemes econòmics, les retallades pressupostàries i les davallades en els recursos disponibles. I l’altra és la desconfiança de la ciutadania, que comença a dubtar de l’eficàcia i fins i tot de l’honestedat dels servidors públics.
No hi ha cap dubte que vivim una època en que els Estats tenen problemes financers. La majoria gestiona pressupostos deficitaris i tenen problemes de recaptació fiscal en un context d’empreses globalitzades. Com tampoc hi ha cap dubte que hi ha grups importants de població que han desenvolupat desconfiança en la policia o la justícia, o fins i tot en l’ensenyament o la salut.
Històricament aquests contextos generen una tendència a l’individualisme, a desentendre’s del grup i a mirar de resoldre cadascú el seu problema pel seu compte. Empreses que miren només per elles i tributen on més els convé, encara que no sigui el més convenient per la comunitat on viuen. Particulars que miren d’estalviar-se l’IVA en la petita reforma que han fet a casa. Però també famílies que han decidit que el sistema públic de salut o ensenyament no mereix defensa, o fins i tot gent que es vol prendre la justícia pel seu compte. La desconfiança en el grup genera individualisme i per molt que alguns ho considerin la seva solució, només per ells, segur que per tota la resta això és un problema.
Hi ha dos conceptes omnipresents que alimenten la idea de l'individualisme entre els membres d'un grup: "fes-t'ho tu mateix" i "empodera't"
El que resulta nou és que siguin els mateixos responsables del grup els qui alimentin la idea de l’individualisme entre els seus membres. Hi ha dos conceptes omnipresents que alimenten aquesta idea: “fes-t’ho tu mateix” i “empodera’t”. Semblen idees potents, però crec que amaguen un verí: en el fons ens diuen que has de mirar de no dependre tant de la resta.
Si vols aprendre a tocar la guitarra, pots fer-ho tu mateix mirant tutorials a YouTube. Hauries de tenir un hort urbà i plantar-te les teves pròpies tomates. Hauries d’empoderar-te amb la teva salut. Hauries de dissenyar el teu propi pla d’aprenentatge i de desenvolupament personal. Fes-te emprenedor i tira tu mateix endavant la teva idea. La idea subjacent és que si no ho fas és perquè tu no vols, només perquè tu no vols, perquè no et caldria ningú més. Si no saps tocar la guitarra, estàs gras, o estàs a l’atur és bàsicament culpa teva. Empodera’t d’una vegada i espavila. Ja ho diu la dita: “si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”.
Doncs no. Estic fart d’empoderar-me. Jo no vull liderar tot el que faig i estic encantat de confiar en el grup, perquè per això visc en grup. Perquè en grup som millors, encara que ara molts ho dubtin. Jo no desitjo liderar la meva formació i la dels meus fills, perquè em sembla molt millor desitjar que el sistema educatiu i universitari del meu país funcioni bé. I posats a fer un esforç, prefereixo treballar per millorar aquest sistema que no pas esforçar-me en resoldre només el cas dels meus fills.
Cada vegada que els Governs em diuen que m’he d’empoderar i assumir jo mateix la meva responsabilitat, penso en maneres per canviar-los a ells
Respecto el dret de les persones a empoderar-se en allò que vulguin, però rebutjo l’obligació d’haver de fer-ho. Visc en una comunitat i la meva expectativa és ser atès dins les normes i pactes que hem construït, que en diem societat. Així que cada vegada que els Governs em diuen que m’he d’empoderar i assumir jo mateix la meva responsabilitat, penso en maneres per canviar-los a ells.