Les autoritats han començat a executar el desconfinament progressiu del país, i a la pràctica això equival a l’intent de tornar a l’activitat, tornar a obrir botigues, restaurants, fabriques i teatres, tornar al carrer per visitar parents i amics, tornar a fer esport i passejar mirant el cel. Però tornar a fer coses no vol dir tornar a la normalitat, doncs la malaltia no ha desaparegut i continua el risc d’infectar-se i que hi hagi nous rebrots. Així que el desconfinament equival a un retorn a l’activitat però sota condicions. Els restaurants han de garantir una distància entre taula i taula, les botigues han de prendre mesures de prevenció i mirar d’evitar que toquem el genero, els teatres han de reduir el seu aforament, hem de fer servir mascaretes i cal evitar donar-nos la mà o abraçar-nos. Aquesta anomalia, aquesta manera de fer sotmesa a noves normes preventives, es perllongarà durant tant temps com sigui necessari fins que trobem un tractament o una vacuna que ens permeti viure sense la por que ara ens ha envaït. Segons amb qui parles et dibuixa un horitzó més llarg o més curt, però sembla que tothom coincideix en dir que la solució mèdica no arribarà a tothom fins ben entrat el 2021, i potser fins i tot el 2022.
"El periple que va d’ara fins a la vacuna es farà llarg per molts negocis, i la diferència la marcarà la seva capacitat de reinventar-se, o la seva fortalesa financera"
Estem a maig del 2020 i sembla que haurem de treballar sota condicions més o menys alterades els propers dotze o divuit mesos, potser més i tot. No està gens clar que un teatre pugui sobreviure si ha de treballar durant quinze mesos a la meitat del seu aforament. No està gens clar que un restaurant de vint taules pugui sobreviure si durant un any i mig només en pot fer servir set o vuit. No està gens clar que una botiga pugui sobreviure si durant més d’un any la gent que hi entra no pot triar i remenar sense algú al costat vigilant. Aquestes condicions de treball afectaran el resultat. Hi ha sectors que clarament hauran d’adaptar-se a treballar amb menys activitat (menys taules, menys clients) i això voldrà dir apujar preus, o reduir llocs de treball, o les dues coses. Serà difícil continuar treballant dins la categoria Low Cost, i reconvertir-se a Premium no està a l’abast de tothom doncs és una proposta ben diferent tant de servei com de producte.
El periple que va d’ara fins a la vacuna es farà llarg per a molts negocis, i la diferència la marcarà la seva capacitat de reinventar-se, o la seva fortalesa financera. Hi ha negocis que donen o poden donar un bon rendiment, però que encara estan atrapats en l’amortització de les inversions fetes o el retorn del deute. Qui tingui liquiditat, efectiu o capacitat d’endeutament, estarà en millors condicions que no pas qui ja està molt apalancat i amb dificultats per accedir a l’efectiu necessari per superar aquest tràngol. La nova classificació serà entre els qui tenen cash i els que en necessiten. És el territori més propici per la proliferació de fusions i adquisicions. Gent que no s’havia plantejat vendre ho haurà de fer com a mal menor, doncs la manca de liquiditat els empeny al precipici de la suspensió de pagaments. Veurem compra-vendes inesperades, i algunes a preus sorprenents. Aquest escenari pot tenir dues cares, la dolenta si els moviments són abusius i prepotents, però també podria ser il·lusionant si donen pas a processos de concentració que configurin nous grups amb la mida suficient per competir al món.
"Si venen processos de concentració, podríem fer apostes estratègiques per donar peu a la creació d’una nova fornada d’empreses més grans i més adaptades als mercats globals"
El nostre teixit industrial i empresarial no es caracteritza precisament per tenir grans grups que competeixin a les grans lligues. Tenim un context molt fragmentat amb una mida d’empresa més petita que mitjana, i sovint dominada per una cultura que dóna més valor al control de la propietat que a una major quota de mercat. Preferim ser amos abans que socis, i això ens ha portat a ser més locals que no pas globals. Si és cert que venen processos de concentració, com a país podríem fer apostes estratègiques per donar peu a la creació d’una nova fornada d’empreses més grans i més adaptades als mercats globals on ens toca competir. Abans es deia “divideix i venceràs” i ara els temps han canviat: “ajuntat’t si vols guanyar”.