Els mesos de confinament forçós han tingut molts efectes negatius, però també alguns de positius. Hem aplicat amb força èxit el teletreball, hem fet un salt en la digitalització de les empreses i institucions i -això voldria destacar- ens ha posat davant del repte i la necessitat de repensar moltes coses del nostre entorn. Ha estat una oportunitat però també -m’atreveixo a dir- una obligació, el fet de repensar-nos com a societat i mirar amb ulls nous on som i cap on anem.
Ho hem vist en àmbits i des d’institucions molt diverses: les jornades React, impulsades per l’Ajuntament de Barcelona, on agents de tots els sectors han intercanviat propostes per impulsar la recuperació econòmica de la ciutat; el cicle de ponències Rethink BCN, de la Societat Barcelonina d'Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, que vol sensibilitzar sobre les necessitats socials i econòmiques; o el procés de debats oberts que ha encetat l’associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona per repensar la metròpoli del 2030, basat en la innovació i la sostenibilitat com a mecanismes per a la reducció de les desigualtats en el territori metropolità.
També els enginyers. En un context d'emergència climàtica, hi ha canvis que no poden ajornar-se més. Des dels col·legis d’Enginyers Agrònoms; de Camins, Canals i Ports; d’Industrials; d’Informàtics; i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació hem unit les nostres veus per demanar l’impuls de projectes que aportin generació elèctrica de quilòmetre zero que facin créixer l’activitat econòmica al conjunt del territori.
La generació elèctrica renovable hauria de considerar-se una activitat d'utilitat pública
Insistim ara en una demanda feta ja amb anterioritat: ens cal, sense més demora, el desplegament de les energies renovables, una oportunitat per afavorir un desenvolupament industrial i econòmic -alhora que sostenible- del territori.
Els cinc col·legis d’enginyeria defensem que cal treballar per un just equilibri entre l’interès general de transformació del model energètic i els interessos particulars, però demanem a les administracions i a la societat un canvi de visió, un canvi de mentalitat que fomenti, que estimuli i no impedeixi els projectes individuals i col·lectius d’activitat energètica distribuïda al territori. Uns projectes que -com no pot ser d’altra manera- permetin compatibilitzar els projectes agrícoles, pesquers i industrials amb la generació d’energia renovable.
Defensem que la generació elèctrica renovable hauria de considerar-se una activitat d’utilitat pública. Tot i disposar del Decret-Llei 16/19 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables -aprovat al Parlament amb una amplíssima majoria favorable- avui ens cal una major agilització dels tràmits, amb autoritzacions prèvies, per aconseguir l’efectiva viabilitat dels projectes i superar així el retard del desplegament d’energies renovables.
Som conscients que el repte central recau a partir d'ara en implantar els canvis necessaris als sectors industrials i el transport
Les vinyes eòliques, els cellers o les indústries neutres en carboni han de servir d’exemple perquè la generació d’energia renovable i fotovoltaica sigui entesa com una activitat necessària i a la qual cal anar obrint pas sense recances ni desconfiances, en una nova visió de progrés per al nostre país i en el ben entès que són compatibles amb l’ús dels bons sòls agraris per a la producció d’aliments.
Sabem que l’energia elèctrica descarbonitzada i l’electrificació d’alguns serveis són un element clau en l’actual etapa de la transició energètica fins al 2030, però defensem que el procés de descarbonització ha de ser compatible amb la suficiència del subministrament i el manteniment de la competitivitat de la nostra indústria i els serveis.
Per això, som conscients -i volem que la societat també ho sigui- que el repte central recau a partir d’ara en implantar els canvis necessaris als sectors industrials i el transport, entre d’altres. Que caldrà molta investigació i grans inversions industrials per assolir els canvis necessaris per arribar als objectius previstos per al 2050. I que cal posar-s’hi ja mateix. El futur no espera.