El 9 de desembre el món s'assabentava del brot de coronavirus a Wuhan per un comunicat oficial de l'OMS. Fins llavors, i des del 31 de desembre, només ho sabien les autoritats xineses i els clients de l'empresa canadenca Bluedot.
Les autoritats xineses perquè tenien les dades dels seus hospitals, Bluedot perquè els n'havia avisat el seu sistema de monitoratge d'epidèmies basat en IA. I no només això, els seus sistemes d'IA van detectar que el virus saltaria de Wuhan a Bangkok, Seül, Taipei, i Tòquio en els dies següents al brot.
La IA de l'empresa canadenca Bluedot va preveure el brot de coronavirus abans que l'OMS ho fes oficial
Afegiu a aquest breu les imatges dels 11 milions d'habitants de Wuhan tancats en quarantena als seus edificis cridant "Jiāyóu" (aguanteu), i ja teniu un capítol de Black Mirror.
Com s'ho van fer els de Bluedot? La resposta fàcil és que ho van fer amb IA; la difícil és que ho van fer amb IA. És fàcil respondre el què i afirmar que un algorisme intel·ligent ja ho va predir (és el que sentireu a tots els noticiaris). Va passar en el cas de les presidencials nord-americanes del 2016 quan l'empresa índia MogIA va predir que les guanyaria Trump quan totes les estadístiques apuntaven a Clinton. Sovint ens quedem aquí i la impressió (interessada) que queda és que la IA és en un punt que és capaç de predir el futur. Gurús, futuristes i Googles diversos, així ens ho fan creure.
La difícil és preguntar-se el com, que s'ha de fer amb tot a la vida però que és especialment necessari en el cas de grans les promeses. Els sistemes de recollida de dades de Bluedot monitoren blogs, fòrums, diaris i en general publicacions locals de tot el món, en més de 65 idiomes diferents; hi busquen indicis d'epidèmies, morts per infecció sense explicació aparent i d'altres temes relacionats amb la salut. Un fet molt rellevant és que no monitoren l'activitat als mitjans socials perquè en consideren el contingut poc fiable, segons explica el Dr. Kamran Kahn, CEO i fundador de Bluedot.
La segona part del com és encara més interessant i rau en el monitoratge de les vies de difusió de l'epidèmia; el sistema de Bluedot monitora els vols de sortida de les regions on es detecta el virus, en mira les destinacions i en computa els fluxos de viatgers de cada vol. Les dades són públiques.
"Bluedot monitora blogs, fòrums, diaris i en general publicacions locals de tot el món buscant indicis d'epidèmies, morts per infecció sense explicació i d'altres temes de salut"
El sistema de Bluedot m'ha recordat un que va impressionar el món de la salut l'any 2009: el Google Flu Trends. Google va muntar un servei que mostrava pràcticament en directe com s'estenia la grip pels Estats Units basant-se en les cerques que la gent en feia dels símptomes. Si algú sap què ens inquieta, és Google. El titular era que Google s'avançava d'una setmana a les previsions del Departament de Salut dels EUA. Fins que al punt més àlgid de l'epidèmia de grip del 2013 va fallar estrepitosament, per un 140% de marge. Entre les víctimes d'aquella campanya hi trobem el Google Flu Trends que Google va sacrificar el 2014.
El tercer i definitiu punt del com, és la intel·ligència natural. Bluedot té 40 treballadors entre metges i programadors que un cop la intel·ligència artificial dels algorismes ha fet la seva feina amb les dades massives n'analitzen els resultats. La trucada final a l'OMS no la fa un bot; la fa un epidemiòleg un cop ha arribat a les conclusions amb els seus col·legues.
Massa sovint llegim articles que parlen d'IA que només ens expliquen el què només segons casos d'èxit, que revelen el mètode utilitzat, els conjunts de dades o els entorns d'aplicació (sempre molt controlats). Penseu sempre en el com quan llegiu sobre fites i assoliments carregades de sobreoptimisme i de promeses sobre la intel·ligència artificial, que com el coronavirus, també n'hi ha passa i poden ser letals si no es tracten a temps.