Quan et compres una SmartTV guanyes molt temps. Que els canals passin a ser aplicacions i que la graella de programes passi a ser continguts sota demanda és un gran invent. Recordo com fa uns anys corríem per arribar a casa els dimecres al vespre per veure Cosmos a la tele quan només hi havia dos canals. Ara Cosmos el fan sempre, i des que tenim mòbils espavilats a tot arreu.
No és una novetat, en altres moments de la història la introducció d'una nova tecnologia també ens ha canviat la percepció del temps. Quan anàvem amb el Sol, el temps era un continu des de l'alba a la posta de sol i l'activitat humana estava estretament condicionada pel cicle solar. Amb l'arribada del rellotge mecànic, el campanar del poble va passar a ser l'encarregat de marcar l'hora, i el temps va deixar de ser continu i individual per esdevenir discret (dividit en quarts i hores) i localment col·lectiu (cada poble tenia la seva hora). Amb l'arribada del ferrocarril i la 1a revolució industrial els pobles i ciutats es van connectar i va sorgir la necessitat d'unificar l'hora de totes les estacions. Durant anys va ser un problema, fins que l'any 1944, l'enginyer suís Hans Hilfiker va desenvolupar un sistema de sincronització via telèfon per als ferrocarrils suïssos.
"Que els canals passin a ser aplicacions i que la graella de programes passi a ser continguts sota demanda és un gran invent"
Però hi ha un aspecte que tot i ser més evident a la vista el veiem menys: l'impacte de la tecnologia en l'espai. I això té unes derivades molt interessants. La introducció de la tele als anys 1950 als EUA desplaça la ràdio del seu lloc preeminent a la sala de casa (la ràdio prèviament havia desplaçat la llar de foc del mateix lloc) i sofàs i cadires es giren envers la tele com quan hi havia la llar de foc.
Un altre exemple és el de la introducció de l'automòbil: els primers automòbils circulaven a pas de tartana per les mateixes vies on circulaven els cotxes de cavalls, però de seguida ens en vam adonar que si els fèiem vies per ells sols, podríem anar més de pressa i més lluny. En general, quan introduïm una nova tecnologia en el nostre espai físic no és la tecnologia que s'hi adapta sinó que modifiquem l'espai —i el nostre comportament— per adaptar-lo a la tecnologia.
Ho podem veure en un exemple més actual com és el del robot domèstic Roomba. Una Roomba en general no pot entrar en una casa qualsevol a netejar: catifes, angles morts, cables, joguines, cadires, etc. són objectes que li fan la vida impossible. La Roomba que coneixem no se sap adaptar a casa nostra i som nosaltres els que l'hi adaptem a les seves necessitats. És per això que em preocupen totes les modificacions que haurem de fer a casa el dia que hi entrin els robots de veritat, i em preocupa especialment qui tindrà el comandament de la tele.
"Quan introduïm una nova tecnologia en el nostre espai físic no és la tecnologia que s'hi adapta sinó que modifiquem l'espai i el nostre comportament per adaptar-lo a la tecnologia"