La Xina ha aixecat les limitacions que va imposar a conseqüència de la pandèmia. No cal dir que, malgrat els desmesurats elogis que es van fer en el seu dia, la política de la Xina respecte a aquest tema ha estat un veritable desastre. Eren molts, masses, els que deien “ells sí que són eficaços!”. Vaig deixar escrit que mai sabríem la xifra exacta de morts a la Xina.
Però entre nosaltres hi ha insensats que es pensen que les dictadures diuen la veritat. La conclusió de tot plegat és que els qui ho han fet millor, a tot el món, hem estat nosaltres, els europeus. I això ho hauríem de dir cridant, sense vergonya a ser acusats de supremacisme. La gestió en aquest cas (tecnòcrates legitimats pels polítics electes) dona pistes de com millorar un tema de futur que preocupa: la governança en els sistemes democràtics. Ja em perdonaran, però reclamar millores en la gestió d’Occident posant com a exemple la Xina és d’irresponsables.
La conclusió de tot plegat és que els qui ho han fet millor, a tot el món, hem estat nosaltres, els europeus
Bé, el cas és que tornen els xinesos. I de la mateixa manera que la irrupció de la Xina en el teatre mundial ha demostrat que moltes coses són insostenibles (dependència industrial o contaminació), el temps s’encarregarà de posar en evidència que el turisme de masses és insostenible. I de la mateixa manera que no tothom pot aparcar el cotxe quan i com vol a la plaça Catalunya de Barcelona -cosa que podien fer els nostres pares perquè, en aquells temps, hi havia pocs cotxes en circulació- es demostrarà que no tothom pot viatjar quan i com vol. És un tema de sostenibilitat.
El turisme contamina i altera els hàbitats humans d’una manera intolerable. Què dona diners? Sí, també en dona la prostitució infantil a Tailàndia o les fàbriques que contaminen rius a l’Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica. Si ho volen més pròxim, parlem dels prostíbuls a la Jonquera. Oi que no estem disposats a fer que el món avanci econòmicament amb aquests llasts? Oi que no volem que els candidats a l’alcaldia de Barcelona proposin la instal·lació massiva de cases de prostitució? Doncs també hem de començar a pensar que no es pot donar per bona una activitat que destrueix i contamina.
El tema remarcable és que es comença a dir la veritat: és un sector que, analitzat globalment (inputs, outputs o externalitats) no genera benestar ni riquesa. No el necessitem més enllà de la mesura d’activitat complementària. Així ho han denunciat, recentment, alguns economistes. Els que jo conec fa temps que ho diuen. Però caldria que el Col·legi d’Economistes comencés a dir la veritat sense por a trepitjar ulls de poll del sector. S’ha de treballar intensivament per informar la població que turisme i riquesa nacional no són compatibles. I que la destrucció del teixit industrial és una barbaritat que està tenint lloc amb la passivitat dels governants.
Tot això torna a treure cap perquè algunes de les condicions del PSC per donar suport als pressupostos de la Generalitat consisteixen en el fet que s’avanci en el projecte del Hard Rock i que s’allargui la maleïda pista del Prat. Obres que, com ja vaig dir, em desperten malfiances. Sobretot veient com un partit polític hi té tant d’interès.
Sobre el fet que la riquesa generada pel turisme sigui dubtosa -per no dir perjudicial en tant que devora altres sectors- vaig publicar aquí algun article. Ara bé, en les darreres setmanes n’han parlat economistes de prestigi. Un d’ells, el professor López Casasnovas que ha publicat dos articles. El primer alerta del desastre a les Illes Balears: pèrdua de renda per càpita real en general, destrossa del territori, baixos salaris en el sector i subvencions governamentals. Ho poden llegir al Diari de Menorca de l’11 de gener: L’economia balear enfangada. Amb gràfics i dades específiques.
El resultat d’una societat que ho ha apostat tot pel turisme. El mateix professor López Casasnovas hi torna en un altre article però, ara, parlant de Catalunya. Ho fa a L’economia balear posada en evidència. Un avís per al Hard Rock?, a l’Ara del 19 de gener. Anem per mal camí. Com també ho pensa l’economista Modest Guinjoan, que fa anys que lluita per frenar la desindustrialització de Catalunya. I alerta dels perills turístics, un cop més, a El Prat i Hard Rock, trista moneda de canvi, publicat el 21 de gener a El Nacional.
Tant costa d’entendre que el turisme destrossa el territori i atrau immigració de baixa qualificació que és l’única que accepta els salaris de misèria -sovint en negre-?
Ja sabem que uns mals governants poden enfonsar un país. Però no hem d’abaixar la guàrdia. El PIB d’un país suma 100. És un tortell percentual. Si un sector creix i ocupa més espai en aquest tortell, algú altre hi perd. En aquest cas la indústria. I així portem anys i anys. Mentrestant, el país se’ns desfà entre les mans. No estem davant d’opcions que, després, algú vindrà i les modificarà. Aquestes estructures productives i socials s’allarguen decennis, si no segles. Tant costa d’entendre que el turisme destrossa el territori i atrau immigració de baixa qualificació que és l’única que accepta els salaris de misèria -sovint en negre-? I que tot això és una contribució enorme que ajuda a desenquadernar el país físicament, socialment i, en definitiva, nacionalment?