30 persones de diferents sectors, mirades i sensibilitats han estat recollint durant la pandèmia milers de propostes i dialogant amb centenars d’organitzacions sobre què cal per impulsar el país cap al futur. El resultat es va lliurar al Govern de la Generalitat de Catalunya el passat 10 de juny i es va concretar en una paraula clau: Reset.
Reset és el terme que s’empra quan un sistema tot i estar encara funcionant ja no ofereix un rendiment raonable i ja resulta millor adoptar la solució dràstica d’aturar-lo per tornar a definir els seus paràmetres que no pas continuar tirant endavant d’aquella manera tan deteriorada.
L’anàlisi que ha fet el Grup de Treball Catalunya 2022 parla de problemes estructurals que fa temps que estan deteriorant el sistema, i no pas de circumstàncies conjunturals derivades de la crisis sanitària. El país no demana una vacuna contra un fet extern que ara ens ha colpejat, sinó un reset per tornar a definir quins han de ser els nostres paràmetres de funcionament. No podem seguir com fins ara.
Necessitem un reset i tornar a fer les coses d’una manera normal
“Reset. Crida per reactivar el país” és un document de poc més de 60 pàgines que proposa 91 accions concretes per atacar 12 objectius, amb l’ambició de reconsiderar com estem gestionant la societat, l’economia i l’administració. Qui vulgui llegir el document hi trobarà material per debatre sobre habitatge, energia, alimentació, educació, cultura, recerca, cura de les persones... qui vulgui hi podrà trobar a faltar coses, però més que una llista tancada o un pla d’acció aquest document vol ser un debat de model de país.
Hi ha quatre idees que travessen tot el document:
La col·laboració público-privada. Aquesta és un concepte maleït i mal vist al nostre país, potser per alguns possibles errors del passat, però és una manera de fer que hem de recuperar i reivindicar. Col·laboració público-privada no té perquè significar privatització o externalització de serveis públics. Senzillament vol dir que tots els actors de la societat col·laboren i treballen de manera coordinada amb l’objectiu de generar valor públic.
L’orientació a resultats. Ens hem fet tantes trampes que ara tenim un munt de normes i regles per garantir que les coses es fan bé. Hem posat tant focus en bastir un sistema garantista que ens hem oblidat de mesurar-ne els resultats. Garantim que les beques menjador es donen a qui les necessita, però no avaluem si les famílies que les reben milloren la seva situació i tiren endavant o si l’any següent tornen a estar igual. Tenim mecanismes de control de com s’han assignat els contractes, però no tenim ni idea de com mesurar els resultats. Ni tant sols seriem capaços de definir què és el valor públic i com es mesura. En general, el nostre país no avalua resultats.
Decisions basades en dades i evidència científica. A cada sector, a cada territori, necessitem informació estructurada i en temps real per acompanyar la presa de decisions. No pot ser que la nostra ciutadania, les nostres empreses i els nostres serveis públics estiguin prenent decisions cada dia sense la informació adequada. Estem a juny i les dades del PIB del primer trimestre encara són provisionals, i a més a més agregades d’una manera extranya. El sector turístic hauria de saber exactament quins són els fluxos de visitants estrangers dia a dia, i prendre decisions immediates per orientar el seu marketing i la seva activitat. Estem al primer quart del segle XXI i massa coses a casa nostra treballen com si estiguéssim al segle XX.
El paper de la societat civil. Entenent societat civil com tot allò que està al marge dels partits polítics, perquè els partits han teixit massa teranyina més enllà de l’administració. Necessitem grups ciutadans mobilitzats a l’espai públic perquè no ho podem deixar tot en mans de l’Estat. No n’hi ha prou amb anar a votar, a més a més cal estar present a l’espai públic per vigilar, molestar, proposar i actuar. Ens queixem dels lideratges polítics de la nostra època, però els civils tampoc són per tirar coets. L’espai públic està tan deteriorat, mal vist i mal pagat, que costa trobar talent disposat a posar el seu esforç i el seu prestigi al servei del grup. La majoria prefereix treballar en benefici propi.
Necessitem un reset i tornar a fer les coses d’una manera normal: col·laborant, orientats a resultats, prenent decisions de manera raonada, i assumint cadascú el seu rol sense confiar-ho tot als governs. Som-hi.