Un dels motors que fa avançar la humanitat és la necessitat. És molt difícil innovar o reconsiderar la manera de fer les coses si no hi ha una urgència que ens obligui, i quan existeix aquesta fita que ens mobilitza sovint es genera una atmosfera disposada a buscar solucions diferents que ens porta a resultats més enllà dels esperats. Tot buscant la manera de portar un ésser humà a la Lluna varen néixer un munt d’innovacions que potser ningú esperava, des de les plaques solars fins l’aspiradora sense fils passant per la fruita deshidratada, els detectors de fum, els filtres potabilitzadors d’aigua o els vestits ignífugs dels bombers. La necessitat i la pressió, és a dir les crisis, acostumen a ser motor d’innovacions. Més enllà de si era raonable o no pretendre arribar a la Lluna i dels problemes que pogués provocar, el cas és que intentar-ho va generar noves solucions en altres temes.
"La necessitat i la pressió, és a dir les crisis, acostumen a ser motor d’innovacions"
Sense voler entrar al debat ideològic que aquests dies sacseja al nostre país, la situació que vivim és clarament una crisi estructural. Hi ha qui vol unes coses i qui en vol unes altres i en tots els casos, tant unionistes com independentistes, ho viuen com una necessitat ineludible. I en els moments de necessitat ineludible poden sorgir innovacions, així que cal estar atents per aprendre.
El passat 1 d’octubre de 2017 va haver-hi un grup que es va proposar organitzar un referèndum i un altre grup que es va proposar impedir-ho, i ambdós estaven disposats a tot per aconseguir el seu objectiu. I el dia i hora anunciats ambdós bàndols varen iniciar les seves activitats. Els uns varen moure fitxa i varen activar un sistema informàtic basat en un cens universal, de manera que els votants podien anar a qualsevol lloc i la dada única del núvol discriminava el dret de vot. Els altres es varen proposar tombar aquest sistema electrònic per tal d’abortar el procés de vot. L’Estat, amb totes les seves eines i capacitats, i sense dissimular, va intentar durant tot el dia tombar el sistema informàtic electoral dels independentistes catalans, i no ho va aconseguir. Va anar més o menys lent, però va aguantar tot el dia. Més enllà de si la causa era lícita o no, el món va descobrir una arquitectura d’informació capaç de suportar atacs. Un sistema informàtic descentralitzat, distribuït en centenars de nodes cap d’ells crític, que permet mantenir l’accés a la dada malgrat l’atac. Una innovació molt interessant per tothom que vol garantir la integritat dels seus sistemes informàtics, i una innovació de la qual varen prendre bona nota tant empreses com governs de tot el món. Tècnicament molta gent està interessada en la solució tècnica assolida, i l’únic problema és que els seus autors es mantenen en l’anonimat per por a la presó doncs la causa que defensen està sota judici. Però tècnicament han demostrat ser brillants.
"L’app de Tsunami Democràtic és una meravella tècnica que molt probablement voldran fer servir xarxes comercials, comunicacions corporatives de grups multinacionals, i fins i tot exèrcits"
Ara la necessitat catalana ha tornat a generar una nova innovació. El fenomen Tsunami ha generat una xarxa de comunicació punt a punt, encriptada i descentralitzada. Una nova manera de coordinar milers de persones sense nodes crítics i gairebé impossible de tombar informàticament. L’app que ha posat en marxa Tsunami Democràtic és una meravella tècnica que molt probablement voldran fer servir xarxes comercials, comunicacions corporatives de grups multinacionals, i fins i tot exèrcits. La innovació radical sovint és filla de la necessitat, i hauríem d’estar atens a les innovacions rellevants que estan sorgint a casa nostra. Quan puguin sortir de l’anonimat, hi ha un talent de primera categoria mundial que està trobant solucions eficients a problemes moderns.