Tot el món s’enfronta a una pandèmia i s’ha parlat molt sobre si els països més autoritaris i menys democràtics han gestionat millor la crisi per haver pogut controlar millor a la població, donant ordres i accedint a dades personals sense haver d’estar massa pendents dels drets i llibertats individuals. En situacions de crisi hi ha qui justifica cedir el control absolut de la mobilitat a la policia i treure l’exèrcit als carrers, per no parlar de l’ús de dades personals sense massa subtilesa. La seguretat sempre és un bon argument per retallar drets, ja ho vàrem aprendre quan patíem atemptats terroristes i ara podria tornar a passar davant el risc sanitari que vivim.
"Davant situacions complicades la ciutadania necessita creure que el seu govern sap el que es fa, allò que en diríem confiança"
Però en un recent article Francis Fukuyama ens ha fet notar que la veritable diferència entre els països que ho han gestionat millor o pitjor no està en si són règims autocràtics o democràtics, sinó en el nivell de confiança que la població té en els seus governs. Davant situacions complicades la ciutadania necessita creure que el seu govern sap el que es fa, allò que en diríem confiança. Segons Fukuyama aquesta confiança es basa en dos coses. La primera és que els ciutadans creguin que el seu govern té la suficient experiència, coneixement tècnic, capacitat i imparcialitat per poder prendre decisions. La segona és la confiança en l’extrem superior de la jerarquia, sovint el President. Diu Fukuyama que als Estats Units la confiança està sota mínims, i en el nostre cas no pot estar massa millor vist el munt de casos de corrupció, les dificultats pressupostàries i els continuats vodevils per formar governs que sempre acaben semblant de circumstàncies.
El ministre Marlaska ja deia abans d’ahir que ara que aquesta crisi li ha donat totes les dades dels nostres telèfons mòbils, si cal les farà servir amb finalitats policials. Però la veritable solució a la situació que vivim no passa per dotar-nos de més autoritarismes, sinó de fer allò que calgui per recuperar la confiança de la ciutadania amb les institucions de la Presidència i el Govern, i en això tenim seriosos problemes tant a nivell català, com espanyol i europeu. Necessitem confiar en les persones que ens lideren, i en que aquestes persones lideren un equip competent i eficaç. I això aplica tant a governs com a empreses. Sense confiança no ens en sortirem, per molt autoritaris que es posin.
"Davant de carteres importants hi tenim gent que resulta evident que no en tenen ni idea, però això sí, pertanyen a alguna colla que ara mana"
Fukuyama creu que en el cas dels Estats Units la ciutadania percep que després del impeachment és evident que el President Trump no està posant als millors, sinó a aquells que estiguin disposats a obeir-lo. A Europa sembla evident que la dinàmica de partits fa que massa sovint els càrrecs estiguin ocupats per persones més en funció del color del seu carnet que no pas de les seves aptituds. Davant de carteres importants hi tenim gent que resulta evident que no en tenen ni idea, però això sí, pertanyen a alguna colla que ara mana.
Qui ja ha mogut fitxa és el primer ministre d’Itàlia, Giuseppe Conte. Conscient de la manca de credibilitat ha nomenat un equip d’experts per dissenyar la reconstrucció del país un cop es recuperi la normalitat, i ha posat al capdavant Vittorio Colao, un executiu de prestigi que va ser el màxim responsable mundial de Vodafone. Li encarrega no només reiniciar l’economia després del bloqueig, sinó també transformar Itàlia en un país més modern i competitiu mitjançant l’ús de la tecnologia. És un equip de 17 persones: tres alts directius, tres economistes, dos sociòlegs, una psicòloga, un psiquiatra, un físic expert en innovació, un especialista en ocupació, un advocat, un comercial i un expert en discapacitat... i hi destaquen noms com el de Mariana Mazzucato. Ningú cobrarà res.
A casa nostra sort en tenim del Dr. Oriol Mitjà, que ha merescut el suport i la confiança de la majoria de la població, però segurament li estem demanant posicionament i presa de decisions en massa temes i és injust que ell hagi d’assumir tanta responsabilitat en un pla general de desconfinament i recuperació de l’activitat. No només necessitem un pla, sobretot necessitem un equip i poder confiar.