Opinió

30 advocats estrella, ni una dona!

Fa uns dies es publicava un article al diari Expansión sobre els 30 advocats estrella al capdavant de les grans transaccions: 30 homes! Ni una dona! Després d’anys i anys de lluita per la igualtat, després de quasi 14 anys de l’aprovació de la llei espanyola Ley de igualdad entre mujeres y hombres, la realitat és lamentablement persistent. No existeix una igualtat real, no s’ha implementat ni desenvolupat correctament aquesta llei, ni tampoc la catalana del 2015, doncs sinó no veuríem una anomalia tan extrema.   

Des de fa anys, les dones omplen les universitats, en peu d’igualtat, les seves qualificacions són iguals o superiors a la de molts dels seus companys. Què passa a la vida de la dona entre el final de la carrera i el moment d’assolir un càrrec de gran nivell?

Hi varies respostes i segurament moltes es donen simultàniament, i fan que la carrera professional de la dona sigui molt més carrera d’obstacles que la del home.

"La societat no entén ni promociona encara el concepte de corresponsabilitat"

Comencem naturalment per la maternitat, vista encara avui com una missió de la dona, i veient malament el dret que té el pare de gaudir plenament la seva paternitat. La societat no entén ni promociona encara el concepte de corresponsabilitat.

La presa de decisions entre la parella sobre qui renunciarà o frenarà la seva carrera professional també ve absolutament condicionada per la bretxa salarial. Hi hem d’afegir la manca d’inversió pública per poder atendre els nens a nivell d’escoles bressol. I, per descomptat, la manca de sensibilitat i compromís de les empreses i corporacions per afavorir i implementar la llei d'igualtat.

En un país que es diu modern i després de 14 anys de llei d’igualtat és impensable que les desproporcions encara estiguin a aquest nivell, algú no ha fet els deures correctament.

Us podem garantir que aquestes dones preparades i amb la força total per arribar als llocs d’alta responsabilitat existeixen. No en el nombre que voldríem, per les raons que hem dit abans, però n’hi ha i només cal fer l’esforç de buscar-les i promocionar-les i, sobretot, des de l’empresa afavorir que els homes comparteixin la corresponsabilitat de la cura dels fills, que és l’única manera que els dos poden garantir les seves carreres professionals en peu de igualtat, així com el gaudir de la família.

"No podem seguir perdent tant de talent, no s’ho poden permetre ni les empreses ni el país"

Des de Fidem fa 23 anys que celebrem els Premis Fidem per donar visibilitat a les dones empresàries, directives i professionals. Cada any ens sorprenem de la qualitat de les dones que premiem, sempre diem que aquest any ha estat excepcional, i no, cada any és excepcional, són dones que han aconseguit alts càrrecs de responsabilitat o empresàries molts cops internacionalitzades de fa anys, o científiques que aporten millores per un món millor, però que tot i així segueixen sent invisibles.

Animem totes les dones a lluitar per ser escoltades, ser visibles i reconegudes i animem a les empreses i corporacions a que revisin els seus protocols per tal d’afavorir l’entrada de la dona de forma massiva, us podem garantir que  és molt el que hi guanyaran. No podem seguir perdent tant de talent, no s’ho poden permetre ni les empreses ni el país.

La suma del talent i les sensibilitats de tots donarà com a resultat unes empreses més modernes i humanament més complertes on deixem de parlar de gènere per passar a parlar de persones. Una empresa que aconsegueix la felicitat dels seus col·laboradors és una empresa molt més brillant i competitiva!