En Zach McCoy, un cambrer de 30 anys de Florida, va rebre un dimarts de febrer del 2020 una nota del departament legal de Google notificant-lo que la policia local els havia requerit totes les seves dades, i que si no ho volia evitar havia de portar el cas als tribunals. El bo d’en Zach tenia llavors un telèfon Android, sistema operatiu de Google, amb les aplicacions de Google habituals: Youtube, Google Maps, GMail. Google sabia d’ell més que ningú i era a set dies que també ho sabés la policia.
Tot i estar segur de no haver fet res dolent i de no tenir res a amagar, confessa que va sentir molta por. Amb l’ajut financer dels seus pares va poder pagar un advocat que va seguir la pista del que li estava passant: era sospitós de robatori a casa d’una senyora gran, a una milla escassa de casa seva. Com?!
En Zach McCoy va ser exonerat, però d’altres casos documentats no han tingut tanta sort, i han estat culpats de crims dels que després n’han resultat innocents
Resulta que una eina de la policia de geotanca detecta qui ha estat a l’escena d’un crim en les dates en què s’ha produït. Funciona com una xarxa d’arrossegament, com les dels pescadors, que atrapa tot el que hi ha en un perímetre; en aquest cas el peix són les dades. Les dades s’extreuen dels GPS dels usuaris, connexions a WiFi obertes, a dispositius Bluetooth i a torres de telefonia mòbil. Recordeu la importància que van tenir les connexions dels mòbils a les torres de telecomunicacions dels culpables del famós crim de la Guàrdia Urbana.
Què va passar? Resulta que McCoy, qui des del principi d’internet havia mantingut un perfil molt baix a la xarxa tenint cura del seu anonimat i de no utilitzar el seu nom real, anava cada dia a la feina amb bicicleta i n’enregistrava l’activitat amb la popular aplicació Runkeeper. El dia del robatori, com a part del seu recorregut habitual, havia passat tres vegades per davant de casa de la senyora. I com ho sabia Google? Doncs l’aplicació Runkeeper agafa la geolocalització del mòbil que porta el sistema operatiu Android, que és seu.
Al final es va aclarir tot. Les mateixes fonts de dades que van servir per incriminar-lo —tres vegades a l’escena del crim en un dia— van servir també per exonerar-lo; les mateixes tres vegades hi eren cada dia que sortia en bici i anava i tornava de la feina. En Zach McCoy va tenir la sort que els seus pares el van ajudar a pagar els milers de dòlars que van caldre per costejar l’advocat, però d’altres casos documentats no han tingut tanta sort, i han estat culpats de crims dels que després n’han resultat innocents.
Ah, i tot això sense fer servir Pegasus ni res semblant; tot amb tecnologia de quilòmetre zero totalment legal.