Tant si les empreses fossin ciutats, com si les ciutats es gestionessin com empreses, totes dues haurien d'aprendre molt les unes de les altres. M'explico: el món està canviant de manera veloç, i no només motivat pels canvis associats a la implantació de les noves tecnologies. Però estarem d'acord que en són el gran motor de canvi i de transformació: les noves tecnologies i la innovació permanent. Internet ha canviat l'hàbit de les persones en els últims 20 anys. Internet, dit en el sentit més ampli, és a dir, les noves tecnologies, han canviat la forma d'aproximar-se als mercats i la manera de fer negocis de gairebé totes les empreses en els darrers 10 o 15 anys. Internet, això no obstant, no ha canviat encara de manera radical la forma de gestionar les ciutats, d'aprofitar millor els recursos, de ser més eficients, de ser més sostenibles amb l'entorn, econòmicament i, també, social. Però això canviarà de manera radical durant els propers cinc, 10 anys. I aquest canvi que experimentaran les ciutats -i també pobles, viles i territoris- a partir de l'aplicació -amb sentit i intel·ligència- de les noves tecnologies; això, al qual se li ha anomenat smart city o societat digital o la 4a revolució industrial, ve a impactar en la manera de gestionar les ciutats però també en la seva relació amb l'entorn, amb els ciutadans, amb les empreses i el teixit empresarial i d'emprenedoria, amb l'acadèmia, amb altres ciutats del seu entorn més immediat i, alhora, amb les llunyanes amb les quals competeixen... I caldrà crear un ecosistema per aprofitar-ho al màxim.
Aquí m'atreveixo a dir que Barcelona és un referent, que ho va veure o ho va intuir molt abans que altres i que fa temps que hi camina: MWCongress i capitalitat mundial del mòbil, la SmartCity Expo de més referència en l'àmbit internacional, multitud de congressos tecnològics sectorials i empresarials de prestigi internacional, centres tecnològics públics i privats referents, multinacionals que hi volen invertir i, sobretot, innovar per després exportar les solucions, empreses locals, startups i emprenedors que ja fa anys que s'han llevat la son de les orelles i exporten a tot el món, etc. No dic que tinguem res fet. Només dic que hi som, i des del primer moment, caminant amb pas decidit.
"Barcelona és un referent, que ho va veure o ho va intuir molt abans que d'altres"
Com deia, això canviarà, i molt. Perquè en definitiva, estem construint les ciutats del futur, les ciutats del segle XXI, on la tecnologia trencarà amb la visió tradicional de com gestionar les coses: amb sitges, mitjançant grans empreses apoltronades (a aquestes sí que els està costat treure's la són de les orelles i intuir com estan canviant les coses), innovant només quan ja no és més sostenible seguir fent el mateix ... Així doncs estem davant de la innovació permanent, de l'economia col·laborativa, de la radicalització -necessària- per la sostenibilitat de l'entorn natural però també de l'entorn urbà, de l'autosuficiència energètica, de les emissions zero, de la col·laboració entre ciutats, del marketplace de serveis a les ciutats suportats per plataformes tecnològiques obertes -i recalco el terme obertes, perquè de veritat sigui un autèntic marketplace on des de grans empreses a petites i mitjanes, i també startups i emprenedors puguin desenvolupar nous serveis, de canvi, de transformació, de millora permanent i, a la vegada, de canvi de relació entre ciutat i empresa.
No estem parlant ja només de tecnologia, si no de l'aplicabilitat de la tecnologia. D'entendre el valor de les dades, el valor de la participació ciutadana, el valor de la cooperació entre multinacionals i empreses locals, petites, àgils, innovadores; de la seguretat de les comunicacions, de com s'organitzen les institucions i les empreses front la ciberseguretat, del valor de l'escalabilitat de les solucions... En un món absolutament globalitzat i més si ens el mirem, encara que sigui per la cua de l'ull, a través de la xarxa. Mentre escric aquests articles, jutges tanquen pàgines web, servidors... si no fos que és molt seriós, fa riure. És no saber en quin món vivim. I torno a dir, altre cop, no va només de tecnologia. No és només no saber de tecnologia, que també, i molt.
La transformació digital comporta i comportarà tots aquests canvis en el si de les ciutats. Però el que és més important, en tots els àmbits i àrees i espais i estrats socials de les ciutats. Comportarà l'aplicació de tot el ventall de tecnologies més importants del moment: del Big Data, de la Intel·ligència Artificial, de l'IoT, del Blockchain, de les mesures de ciberseguretat, la realitat augmentada i virtual, dels dispositius intel·ligents i tecnologies i aplicacions mòbils (que ja les tenim tan interioritzades que gairebé ni les considerem), el cotxe elèctric, connectat i autònom, la impressió 3D, del reconeixement facial i seguiment ocular, dels drons, del 5G, de la cobertura 'universal' de banda ampla... i de ben segur que me'n deixo. Just em ve al cap el bitcoin i la transformació de la banca electrònica. O – i em poso dempeus per la transcendència del moment abans de dir-ho – per la democràcia del segle XXI exercida a través del vot electrònic.
Així doncs, les tecnologies digitals, que ens han revolucionat i de quina manera, només han començat. Ens seguiran revolucionant durant els anys vinents. I aquí sóc molt positiu. Estan per ajudar-nos, si les sabem utilitzar quan siguin necessàries i ens facilitin les coses. És a dir, si entenem que això no va de tecnologia per tecnologia i, per tant, sabem marcar-nos els objectius adequats des del punt de vista social, econòmic, de preservació del medi ambient, de l'ús dels recursos, de l'equitat... La revolució digital ens pot acostar a l'acompliment dels 17 objectius de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible (també conegut com l'agenda 2030) que tan de moda estan darrerament. Això suposa un gran repte i una gran oportunitat per a les empreses. Les empreses poden -hem– d'aprendre d'això i assumir aquest canvi de model de ciutats com a propi. En la transformació digital en la qual estan submergides les empreses, les tecnològiques i tota la resta, és a dir, totes (si alguna no hi està, que s'ho comenci a fer mirar), no han de mirar únicament la tecnologia.
"Estem a l'inici -amb algunes que ja han fet alguns passos importants- d'un increïble camí de transformació de les ciutats i de les empreses"
És ben cert que la transformació tecnològica serà el driver, el motor, fins i tot, si voleu, l'excusa en alguna d'elles... però per a l'autèntica transformació digital hi hauran d'innovar contínuament, estar molt més a prop dels seus clients, afegir valor, cooperar amb altres empreses de diferents mides, de diferents mercats i de diferents àmbits; hauran de creure en l'economia col·laborativa i en l'ús i la gestió de les dades obertes; en la preservació i eficiència de l'ús dels recursos naturals; en l'opinió -fins i tot de manera participativa- de la gent. Crec que estem a l'inici -amb algunes que ja han fet alguns passos importants- d'un increïble camí de transformació de les ciutats i de les empreses, amb una gran oportunitat de millora de la qualitat de vida de la gent, d'aconseguir ciutats més sostenibles, de reduir dràsticament la pol·lució, de generar empreses amb nous models de negoci menys especulatius, de generar més espais públics destinats a la gent, de millorar la salut a través de la prevenció, dels hàbits més saludables... En definitiva, de canviar el món! (ja he avisat que sóc molt positiu). I les empreses tenen una oportunitat de com participar-hi sent-ne protagonistes, òbviament, fent negoci a la vegada, i alhora un repte i un deure amb la societat i les noves generacions. Així doncs, ciutats i empreses aniran de la mà, cada cop més, i tot gràcies a les noves tecnologies, a aquesta revolució digital que transforma tots els paradigmes. Tenen la gran oportunitat d'aprendre les unes de les altres, encara que ambdues es pensin –sovint- que viuen en dos mons o realitats diferents.
I no, no va ja només de tecnologia. Encara que a alguns – fiscals, jutges, polítics – pel poc que sembla que hi entenen, els encantaria.