Josep Maria Marimón (64) va mamar a casa seva l'emprenedoria, el tirar endavant. Però en veure que els seus pares treballaven “el que no està escrit” durant 50 anys en exclusiva per als cotxets Jané, guanyant-se bé la vida al món de la confecció, però realment sense "fer diners" va pensar que alguna cosa no estaven fent bé.
El 1983 van començar a fer producte per a promocions d'agències de publicitat, el 1986 va fer una operació per a Paco Rabane, convertint-se Antonio Puig en el primer client d'un negoci que acabava de començar. El 1987 va muntar juntament amb la seva dona Maria Antonia Costa l’empresa Mapripsa d'articles promocionals.
"Estar a Xina els va servir per adonar-se que el seu mercat no era Espanya, sinó el món"
Van traslladar la fàbrica a Osona, i durant 15 anys van compartir la producció per a Jané amb la d'articles promocionals. Fins el 2002 ho produïen tot, ara fan disseny i desenvolupament de producte i fabriquen a Xina. Tot el producte passa per la plataforma logística de Barcelona on fan control de qualitat.
Des de 1994 van a la Xina, però el 2009, l’Enric (34) amb 24 anys va optar per incorporar-se a l’empresa familiar i anar a la Xina durant 10 anys per millorar els processos de compra i combatre la crisi de demanda interna. Estar a Xina els va servir per adonar-se que el seu mercat no era Espanya, sinó el món. A l’oficina de Shanghai treballen 15 persones, i es ven a tot el mon.
A Shanghai tenien un client alemany que facturava 15 milions en venda online. L´Enric va animar al seu pare a què l’acompanyés durant el 2014 a visitar-lo un Nadal que ell estava aquí. En dos hores, Josep Maria tenia clar que una part important del futur era Internet, i va decidir llançar una plataforma online per vendre a Espanya.
Després d’Espanya, varen obrir a França, Itàlia, Bèlgica i Regne Unit. A cada país tenen una empresa amb seu i atenció per al personal natiu des de Cornellà, per donar així proximitat al client. El mercat tradicional està molt estancat i l'online creix a un ritme de vertigen. Van començar el 2015 i suposarà més del 50% de les vendes durant el 2019, amb un 30% d’exportació.
La inversió a l'online és molt alta i requereix un gran esforç tant humà com econòmic i de temps. Un tema clau és el posicionament, responsabilitat de l'Antonio fill (22). Allò que finança el desenvolupament del negoci online és el tradicional. El puntal és la tasca comercial de Maria Antonia que l'està traspassant a la seva filla Andrea (29) amb experiència en tres multinacionals. Sacrifiquen el creixement per no perdre el control; s'ha de tenir voluntat de creixement, però val més "menjar poc i pair bé". Durant el 2011 van reordenar l'estructura societària, amb una política de màxima reinversió. Però són conscients que de cara al dia de demà s'haurà de preveure una adequada retribució del capital.
El mercat tradicional és de producte a mida, pocs clients i venda mitjana alta. L'online de producte estàndard personalitzat; molts clients (potencialment totes les empreses d’Espanya) però d'un import molt més petit. El 50% de les 30 persones que treballen a Cornellà ho fan a la part online i aquest any seran ja vuit més.
"Sacrifiquen el creixement per no perdre el control, s'ha de tenir voluntat de creixement però val més "menjar poc i pair bé""
Si bé s’està consolidant un relleu generacional, en què els tres fills treballen junts sense estar barrejats, no hi ha edat preestablerta perquè en Josep Maria deixi el poder de direcció ni el de govern. Sembla que no té pressa, ja que se sent amb vitalitat, si bé reconeix que l'època en què hi ha millor combinació de força i experiència és entre els 45 i els 60.
Són molts els aprenentatges que es poden treure d’aquesta història d’èxit. Comencem pels perills. El no establiment d'una edat de jubilació és una de les febleses mes habituals de les empreses familiars. Un risc important és que l'empresa de germans construeixi reines de taifes, on cadascú porta una àrea amb total autonomia i sense fer una autèntica coordinació estratègica.
Per finalitzar amb les fortaleses. El ser capaç d'abandonar la tradició familiar pot ser un requisit per reinventar l’empresa i fugir del seu cicle de vida. La importància d'estar al lloc i en el moment en què s’està construint l'avantatge competitiva diferencial (Xina). La importància de la comunicació intergeneracional. Saber escoltar allò que diuen les noves generacions. Saber envoltar-se de gent que complementi les capacitats; de gent capaç de portar la contrària si cal. Disposar del calaix suficient a l'emprendre nous projectes.
"El no establiment d'una edat de jubilació és una de les febleses mes habituals de les empreses familiars"
Entre els deures pendents hi ha, per exemple, que la següent generació parli del futur de la quarta, que just ara comença a existir. Un altre és començar a escriure la història d'una família empresària, propietària d'una pime que ha sigut capaç d'anar a Xina en plena època de crisi i pujar al carro de l'online.