La democratització dels instruments financers

La polèmica sobre la democratització de tots els nivells de la nostra vida, també dels instruments financers, ha estat adduïda com una de les causes de crisi de les subprimes als Estats Units.

Avui tracto aquest tema per què el Robert Schiller (Premi Nobel d'Economia de l'any passat) en el llibre del Ignacio Palacios-Huertas (In 100 Years: Leading Economists Predict the Future: entre d'altres el nostre conseller Mas Colell), menciona el tema de la democratització dels instruments financers (dels riscos financers en general) com un dels trets diferencials d'aquest segle.

Diu que "Fa segles, només els rics i sofisticats tenien accés a serveis bancaris i assegurances. Ara, com a mínim als països avançats, aquests productes estan molt disseminats!" I va mes enllà: "La tecnologia està minimitzant els costos de reporting, per tant cada vegada es tindrà més informació sobre qui fa les operacions, i serà més fàcil el seu compliment".

La setmana passada a un debat sobre les bombolles immobiliàries a l'Ateneu Barcelonès es mencionà també el fet de la democratització dels productes financers, no estic segura que en clau positiva. En qualsevol cas, prenguin nota de la quantitat d'actes interessants a l'Ateneu Barcelonès!

Òbviament, la tecnologia hi ha ajudat molt a aquesta democratització, o a aquesta possibilitat de que tothom, no només els rics, puguin obtenir rendiments de les seves inversions superiors al 2%. O ser propietaris dels seus habitatges. O tenir assegurances (a banda dels decessos, molt populars fa anys).

La darrera crisi, tanmateix, ha fet que es tornés una mica enrere, és lícit que no hi hagi supervisió minuciosa? Que tothom tingui accés als mateixos productes? Però la democratització dels productes financers està aquí per quedar-se, i, ajudats per la intel·ligència artificial, serem capaços de conèixer molt més i controlar molt més.