Laura Raulet

Opinió

La revolució del talent

Fins fa pocs anys semblava que tenir un fill o una filla amb un bon quocient intel·lectual i un bon expedient acadèmic, fent la carrera "correcta", era garantia d'èxit, però actualment ja no és així. Fa un temps que sentim a parlar de la necessitat d'innovar i replantejar l'educació, no tan sols per augmentar la motivació dels alumnes o reduir el fracàs escolar, sinó també perquè l'avanç imparable d'intel·ligència artificial i altres tecnologies transformarà el mercat laboral.

Les notícies que han arribat a publicar alguns mitjans en aquesta línia són alarmants i l'Informe de World Economic Forum de Davos 2016 anunciava que "el 65% de les professions que ocuparan els nostres fills no existeixen actualment i no se sap encara quines seran". Ens trobem, per tant, davant del que s'anomena la quarta revolució industrial, un moment en el qual els coneixements tècnics o el quocient intel·lectual no tindran un pes tan important com fa uns anys, donant pas a altres aspectes com les habilitats: la intel·ligència emocional, la capacitat de treballar de forma col·laborativa, la capacitat crítica o la creativitat seran claus en els professionals del futur. De fet, ja ho són ara en molts dels llocs treball.

Daniel Goleman, en el seu famós llibre La Intel·ligència emocional, ja demostrava als anys 90, que la Intel·ligència Emocional era un millor predictor d'èxit que el quocient intel·lectual. Per altra banda, Howard Gardner, psicòleg americà i professor de Goleman a Harvard, també va definir als anys 80, 10 anys abans, el model de les intel·ligències múltiples, en el qual es distanciava del concepte de mesurar una sola intel·ligència, descrivint 8 tipus d'intel·ligències: Visual-Espaial, Lingüística, Lògica matemàtica, Cinestèsica, Musical, Naturalista, Interpersonal i Intrapersonal. Tenint en compte la informació que tenim actualment, la pregunta que ens hauríem de fer abans de parlar de talent no és quant d'intel·ligent és una persona, sinó com d'intel·ligent és, perquè aquí és on radica el Talent de cadascú.

Aquesta és una qüestió que planteja Sir Ken Robinson, educador i escriptor anglès, en el seu llibre L'element i també en la seva xerrada TED titulada Les escoles maten la creativitat, una de les més vistes en la història del TED, amb més de 40 milions de visualitzacions. En aquesta xerrada, Sir Ken Robinson explica que tots els nens tenen talent per a alguna cosa i que són creatius per naturalesa, però que aquesta creativitat es va perdent amb els anys a causa d'un sistema d'educació que estandarditza els continguts i avalua tots els nens amb les mateixes proves. La veritat és que el que ara ens pot semblar el més normal del món, és un sistema preparat per a la revolució industrial i el context ha canviat radicalment i el pensament crític és la base per innovar o per emprendre, que és el que necessita l'economia i el que dóna llocs de treball que mai podran ser ocupats per robots.

Saber quin és el nostre talent és un element clau per a la felicitat i l'èxit en el món laboral i en la vida. Les empreses ja no seleccionen únicament persones. En la terminologia de Recursos Humans, ara se selecciona talent i es gestiona talent. Les tasques mecàniques manuals i repetitives seran automatitzades i probablement, només aquells que hagin sabut destacar en una àrea concreta com per exemple l'anàlisi de dades, la creativitat, la capacitat de crear relacions de confiança o gestionar equips, tindran el futur assegurat en una empresa o creant la seva pròpia empresa.

Finalment, comparteixo una bona definició de talent: un professional amb talent és aquell que posa en pràctica les seves capacitats per obtenir resultats superiors en una organització o sistema. Si us sentiu identificats amb aquesta definició, és probable que sigueu un professional amb talent; i si no us hi sentiu, us podeu plantejar dues coses: cercar un nou repte professional més motivador o continuar buscant el vostre element, que és allò que us farà feliços dins i fora de la feina.