La transversalitat de l'Enginyeria de Telecomunicació
Una bona formació bàsica, uns molt bons coneixements en enginyeria, electrònica, física, matemàtiques i informàtica, combinats amb una bona dosi d'esperit de sacrifici i d'autoaprenentatge -forjats al llarg d'uns estudis de nivell-, fan dels anomenats 'telecos' un instrument capaç, versàtil i indispensable en el món en què vivim. Gràcies als seus coneixements, aquests professionals s'ocupen de liderar projectes cada cop més interdisciplinaris, treballant i coordinant equips amb personal especialitzat en àrees molt diverses, des de les emmarcades dins el concepte d'enginyeria tradicional, fins a d'altres tant llunyanes com pot ser, per exemple, la bioenginyeria.
La convergència del hardware, el software i les comunicacions s'obren com un nou, extens i renovat camp de treball en plena efervescència pels nostres enginyers. L'Internet de les Coses, el cloud, la computació quàntica, el Big Data, l'Open Data o la robòtica estan de rabiosa actualitat. Això fa que només la meitat dels enginyers de telecomunicació treballin directament en el sector "tradicionalment" considerat de les telecomunicacions. Per tant, estem davant d'un nou paradigma. El talent, que és pràcticament l'única barrera d'entrada, és el que ha afavorit la irrupció de petites i mitjanes empreses tecnològiques preparades per competir a gran escala. Les dades ho corroboren: més d'una quarta part dels enginyers de telecomunicació treballen en empreses d'entre 1 i 50 treballadors.
Davant d'aquesta realitat, ens trobem amb uns plans d'estudis que s'han hagut d'adequar al nou marc europeu. Ara parlem de graus i màsters, transversalitat que obliga els estudiants a fer la tria entre un ventall molt divers de titulacions. Aquesta nova oferta ha provocat també una certa desorientació entre els professionals encarregats dels Recursos Humans de les empreses. És per això que des de Telecos.cat, juntament amb d'altres col·lectius, vam crear l'AQPE (Agency for Qualification of Professional Engineers), precisament per certificar i acreditar la formació, l'experiència i la competència professional dels nostres enginyers a escala internacional.
Tot i això, malgrat les bones expectatives del sector –on l'atur és pràcticament inexistent- no hi ha col·lapse per cursar els estudis d'enginyeria de telecomunicació (cosa que sí que passava, cal recordar, entre els anys 70 i 90). La realitat, avui dia, és que el número d'estudiants ha baixat i les universitats lluiten per mantenir-se.
Potser aquest és el principal repte a afrontar. És indispensable que fomentem les vocacions TIC, especialment entre les dones. Lamentablement la nostra professió segueix essent majoritàriament masculina. Les estadístiques diuen que malgrat que hi un increment gradual, el percentatge de dones que aposten per l'enginyeria de telecomunicació (i l'enginyeria en general) tot just comença a situar-se per sobre del 20%. Cal que des de ben joves les noies percebin aquest camp com a una oportunitat de futur.
Precisament amb aquest objectiu, i coincidint amb el Dia Internacional de la Dona (una altra efemèride), a Telecos.cat presentàvem el nou grup de treball de Dones Telecos. Tot just hem començat a fer les primeres passes i ja s'intueix que el camí no serà fàcil. Cal del compromís de tots, homes i dones, 'telecos' o no, per assolir l'èxit.