Guanyar a Barcelona les eleccions municipals d’ahir segur que no ha estat fàcil. Però ara ve la part veritablement difícil i transcendent: afrontar amb encert i eficiència les necessitats de la ciutat i dels seus habitants. Unes necessitats dels barcelonins que segurament es podrien resumir en una ciutat on viure-hi bé. Més bé encara que fins ara i, sobretot, sense les ombres que amenacen la qualitat de vida.
Pot ser útil avui fer una relació, un decàleg, d’aquestes amenaces i dels reptes que cal superar perquè Barcelona, els seus habitants -i tots els que hi treballen, hi estudien o hi van a comprar, a divertir-se o a rebre’n serveis- puguin continuar gaudint i ampliant els beneficis que els genera la seva capital. Tot i que per motius expositius hem de fer una relació lineal, en realitat es tracta d’una trama matricial, on tots els elements estan interrelacionats i tenen una importància i una transcendència similar.
"Barcelona ha de tornar a ser la ciutat de les oportunitats, de la igualtat d’oportunitats, que és l’única forma de maximitzar el resultat conjunt"
1.- A Barcelona, com arreu del país, se li ha espatllat l’ascensor social, que ara només funciona en direcció descendent. Barcelona ha de tornar a ser la ciutat de les oportunitats, de la igualtat d’oportunitats, que és l’única forma de maximitzar el resultat conjunt. I per això ha de ser atractiva i viable per a nens i joves. L’educació, en el sentit més ample del terme, és un dels instruments més eficients per garantir aquesta igualtat d’oportunitats.
2.- Barcelona no pot continuar especialitzant-se en la creació d’ocupació de baixa qualitat i amb salaris que no permeten sortir de la pobresa. El nou govern municipal ha d’impulsar un salari mínim pactat amb els agents socials a nivell de ciutat metropolitana. Igualment ha de prestar suport a aquelles activitats que generen més llocs de treball qualificats, tant per evitar la sobrequalificació en els llocs de treball com per retenir talent i captar-ne de fora.
3.- Bona part de la riquesa i dels llocs de treball generats a Barcelona aquests darrers anys no ha estat per servir Barcelona sinó per servir-se d’ella. En aquesta ciutat d’èxit que entre tots hem generat no pot ser que la major part del benefici se l’enduguin els propietaris d’immobles i terrenys, els fons voltor i els especuladors, les companyies globals que no paguen pràcticament impostos i els espavilats de la suposada economia col·laborativa convertida en noves formes de domini i d’explotació.
"Bona part de la riquesa i dels llocs de treball generats a Barcelona aquests darrers anys no ha estat per servir Barcelona sinó per servir-se d’ella"
4.- El negoci turístic forma part també dels reptes d’una ciutat d’èxit i presenta sovint els mateixos problemes enumerats abans: reduït valor afegit i salaris molt baixos, explotació dels atractius i facilitats que genera la ciutat i trasllat a la ciutat de les molèsties i distorsions que genera el sector. La sostenibilitat urbana, econòmica i ambiental de l’activitat turística és un repte de primera magnitud.
5.- L’alternativa a l’hiperdesenvolupament d’aquestes activitats econòmiques que generen tants efectes externs negatius passa forçosament per redoblar l’aposta per la innovació, la creativitat, la cultura, el coneixement i l’emprenedoria. Hi ha bona feina feta, però cal persistir i no adormir-se en les fites ja aconseguides.
6.- L’èxit de Barcelona basat ha provocat una pressió accelerada per ubicar tota mena d’activitats i de nous residents en les zones centrals i més emblemàtiques de la ciutat. Si, a més dels salaris baixos, hi afegim l’escassa nova oferta d’habitatge creat en els últims 10 anys, el pes insignificant de l’habitatge públic i una àrea metropolitana desequilibrada i mal connectada, tenim el còctel perfecte perquè l’habitatge deixi de ser assequible per a una gran majoria de la població. Per avançar en la resolució del problema, que no és cosa de quatre o vuit anys, cal afrontar amb decisió tots aquests condicionants negatius que acabem d’enumerar. Una de les iniciatives que es pot destacar és la conversió del sector Besòs-Bon Pastor en una nova versió del 22@ i la reconversió, a diversos municipis metropolitans, de determinades zones industrials en la mateixa direcció d’usos mixtos.
"Una connexió eficient en transport públic amb els municipis metropolitans i la racionalització de l’ús del vehicle privat –que ha d’incloure també motos, taxis i repartidors- són elements decisius en aquesta qualitat de vida"
7.- La seguretat ha esdevingut inesperadament, o potser de forma intencionada per part d’alguns, un problema emergent. Hi ha diversos factors objectius que hi han incidit: des de la congelació del nombre de policies arran de les restriccions pressupostàries fins, una altra vegada, a l’èxit de la ciutat, que atreu grups de delinqüència internacional i que són darrere de molts dels fets més luctuosos que es produeixen últimament. La seguretat i la percepció de seguretat són uns valors bàsics que no es pot fer com si no hi fossin, sinó als que cal donar una resposta eficient i des de valors de progrés. L’incivisme, derivada perversa de la tradicional tolerància dels barcelonins –que sovint ha esdevingut en indiferència- és una xacra creixent que també contribueix decisivament a la percepció d’inseguretat. La cultura i la percepció de l’espai públic com a espai per a tothom haurien d’ajudar a revertir l’augment dels comportaments incívics.
8.- La qualitat de vida per als barcelonins i per a tots els que desenvolupen activitats a la ciutat té molt a veure amb disposar d’un entorn amable-sobretot per a la gent gran i els nens- a través de l’urbanisme i el manteniment i saludable (soroll, aire, congestió). Una connexió eficient en transport públic amb els municipis metropolitans i la racionalització de l’ús del vehicle privat –que ha d’incloure també motos, taxis i repartidors- són elements decisius en aquesta qualitat de vida. Probablement en una ciutat provinciana, que viu sobretot de les rendes públiques i dels serveis locals, tot això és més fàcil. El repte és aconseguir-ho també al cor d’una metròpoli vibrant i en contínua transformació.
9.- Precisament la dimensió metropolitana de Barcelona constitueix un dels reptes més decisius. Per a la Barcelona estricta, perquè gran part dels seus problemes no es poden abordar de forma eficient si no és des d’una perspectiva metropolitana: habitatge, transport, turisme, igualtat d’oportunitats, civisme i seguretat, pobresa... Però per als municipis metropolitans, un projecte conjunt, equilibrat i articulat amb la capital és la seva oportunitat per deixar el suburbi per esdevenir ciutat i per superar les polítiques de campanar per integrar-se en un projecte més ambiciós i, en definitiva, també més beneficiós per al respectiu municipi i els seus habitants.
"Si Barcelona necessita una nova política metropolitana basada en la generositat i el lideratge a través de noves formes de governança, també ha de posar al dia la seva capitalitat envers la resta de Catalunya"
10.- Si Barcelona necessita una nova política metropolitana basada en la generositat i el lideratge a través de noves formes de governança, també ha de posar al dia la seva capitalitat envers la resta de Catalunya, que sovint funciona més per inèrcia gravitacional que en base a cap mena de política estructurada. El lideratge internacional, que és el vessant extern que més atenció ha rebut en els darrers 30 anys caldrà també repensar-lo, focalitzar-lo per a rendibilitzar els esforços que s’hi esmercen i obrir-lo a noves problemàtiques i experiències en què Barcelona pot continuar sent un referent europeu i mundial.
Les actituds, els instruments i les col·laboracions necessàries per avançar en la superació d’aquests reptes també caldrà revisar-los en profunditat. Però això ja serà el tema d’un nou article.