La veritat és que fa uns mesos ens aixecàvem sobresaltats en adonar-nos de la crisi econòmica i institucional en la qual havia derivat el Barça. Encara que alguns advertíem del risc en el model de gestió econòmica, ha estat un autèntic bany de realitat veure l'abast del desastre, i encara que en el futbol que entri la pilota és fonamental, i que tradicionalment la gestió ha estat basada en l'èxit esportiu, la realitat imposa que l'economia ho determina tot, en la vida i en l'esport.
La traumàtica sortida de Messi no ajuda a una ràpida recuperació econòmica, en un negoci on és fonamental l'engagement del fan, on els ingressos per patrocinis, ticketing, marxandatge i museu són fonamentals, la figura icònica de Messi representava uns ingressos variables per al club que s'havien convertit en fixos i essencials per seguir creixent en la facturació i així poder fer front a un deute a curt termini que estava absolutament desbocat.
Les baixes de Rakuten i Beko posaven més pedres en un camí ja per si mateix molt esquerdat. El club tenia molt poc temps per revertir les urgències d'un balanç estressat, amb més obligacions a curt termini que capacitat de generar ingressos. La gestió econòmica i el refinançament donaven aire per seguir com a institució i allunyar momentàniament el fantasma de la privatització del club, el gran cavall de batalla que cal vèncer els propers anys.
La marca Barça s'anava desintegrant des del punt de vista econòmic, com a emblema per a marques i patrocinadors que semblaven cada vegada més allunyats d'unir-se a la marca Barça
A més, en el camp esportiu, vam tenir un inici dramàtic, no sent capaços de transmetre en el camp la necessitat de ressorgir com a equip i com a club. El descoratjament va arribar a sòcies, socis i fans, fent del Barça la pitjor còpia del que un dia havia estat.
Per tot l'anterior, la marca Barça s'anava desintegrant des del punt de vista econòmic, com a emblema per a marques i patrocinadors que semblaven cada vegada més allunyats d'unir-se a la marca Barça.
El Barça necessitava un relat, tornar als orígens, comptar amb el talent i la implicació de gent de casa, formada a la Masia, i amb la capacitat de transmetre un canvi des del primer minut. Ser capaços de tenir un projecte esportiu de mandat, sense dubtes, amb la màxima confiança, i així, transmetre de nou il·lusió i emoció per un projecte esportiu en el qual la força i fortalesa del seu representant diluís qualsevol besllum de dubte a tornar a caure en el descoratjament.
Des del punt de vista econòmic, Xavi aporta valor com a marca icònica emergent i referent d'un estil i valors
L'aparició en escena de Xavi, encarnant els valors propis de l'ADN Barça no era la millor opció; era i és l'única opció. Des del punt de vista de projecte esportiu, encarna capacitat, talent, metodologia i equip, a més d'implicació i ambició per estar entre els elegits. Des del punt de vista econòmic, també aporta valor com a marca icònica emergent i referent d'un estil i valors únics que atreu patrocinadors i marques, vegem com podem capitalitzar a Xavi com a marca i aportació de valor.
Adidas, una oportunitat
Vesteix amb Adidas des dels 16 anys, sent ambaixador vitalici de la marca, al costat d'icones com Zidane i Beckham. Per tant, en l'actual negociació per renovar l'acord amb Nike per part del club i les desavinences que anem coneixent, l'entrada de Xavi posa una nova fitxa en el tauler més que interessant perquè Adidas pugui realitzar una proposta a l'altura de les expectatives del projecte de Xavi al Barça i representar un actor de primer nivell que no vol perdre's formar part del ressorgiment esportiu del club.
Xavi és imatge d'Adidas en diverses flagship stores, botigues en les quals la marca intenta que el client visqui experiències úniques. I fins i tot la pròpia marca atribueix a Xavi els valors en els quals es vol inspirar representant una icona cèlebre i global.
Actualment, Nike paga uns 155 milions d'euros per temporada, comptant variables (105 milions fixos). L'entrada d'Adidas en la subhasta, encara que estem en un mercat clarament contret, podria elevar significativament la xifra actual. No hi ha res millor per obtenir un millor preu que posar en competència els dos principals rivals. I en això, l'entrada de Xavi en escena suma interès per una de les parts.
La finestra de l'Orient Mitjà
La incidència de la marca Xavi s'emmarca clarament a l'Orient Mitjà, on els fans són més dels mites, de Xavi, que dels equips. Per tant, estem davant l'oportunitat d'un atractiu per a fans sense precedents que sumen valor de forma directa al club. Tota la part de drets televisius, plataformes, fans tokens, NFT i altres nous ingressos per explorar han de centrar-se en aprofitar la força d'ambdues marques per capitalitzar ingressos i recuperar la pèrdua en el valor de marca després de la sortida de Messi.
Trobem en l'associació de Barça i Xavi una combinació perfecta perquè del model i projecte esportiu neixin oportunitats de creixement econòmic per al club
Per capitalitzar els 400 milions de fans que el Barça té al món i ser capaços de monetizar aquest atractiu, la figura de Xavi resulta avui essencial. En una visió financera conservadora, si l'equip acompanya competint, creant i donant ales al nou projecte esportiu, els ingressos pels denominats i abans comentats nous ingressos haurien de ser d'almenys 40 milions d'euros la propera temporada. Per a això, hem de capitalitzar talent i coneixement en aquestes àrees.
En e-sports, ens trobem en una possibilitat també única. Xavi és una de les icones del videojoc FIFA (Ultimate Team), sent un dels 100 més valorats. Aquesta imatge i la seva capitalització amb el Barça de soci aporta un potencial de gran envergadura econòmica, en un sector en plena expansió, que no para d'incrementar facturació superior a dos dígits.
En resum, trobem en l'associació de Barça i Xavi una combinació perfecta perquè del model i projecte esportiu neixin oportunitats de creixement econòmic per al club i fins i tot per al mateix Xavi en el terreny de patrocinis, fans, i sectors de nous ingressos digitals.
Però com sempre, el més important per atreure és competir amb un model genuí i propi de joc, i guanyar.