Espanya no va bé. I no és d'ara. Ni tampoc és culpa de Catalunya i el seu "procés". Fa anys que no anem bé. En realitat, Espanya va malament des que va entrar a l'euro. El boom immobiliari només va ser un miratge del qual avui dia estem pagant les conseqüències.
Els números d'Espanya són francament mediocres. I no ho dic jo, ho diuen prestigiosos economistes sempre que no siguin del partit que governa. El deute públic supera els 1,5 bilions d'euros amb un cost anual de 30 bilions d'euros en interessos. Hem de demanar crèdits als mercats per pagar les pensions i evitar un esclat social; el 70% dels contractes laborals són precaris; l'economia es basa en serveis sense valor afegit, amb salaris baixos; seguim perdent competitivitat i retrocedim en productivitat; arrosseguem un atur real que ronda el 18% on el 50% dels joves no troben feina i ens sembla normal; acceptem com a normal una corrupció galopant que ningú castiga i que, segons xifres d'Europa, ens ha costat més de 100 bilions d'euros.
Mantenim en el poder a un Govern condemnat per corrupció mentre cridem als quatre vents que som el país més transparent del món; hem rescatat els bancs amb 120 bilions d'euros de diners públics que mai recuperarem gràcies a la complicitat del ministeri d'Hisenda, del d'Economia i tots els seus socis polítics; hem mantingut i seguim mantenint -encara que ja no estigui als titulars- una política de desnonaments que ha deixat al carrer milers de persones indefensa davant del blindatge bancari que el govern de torn els va proporcionar; la taxa de persones en risc d'exclusió social ha augmentat juntament amb la paradoxa que molts treballadors estan al llindar de la pobresa tot i tenir feina; Espanya és el país amb més condemnes d'Europa que no atenem; i un llarg etcètera que la croada anti-catalana està aconseguint tapar, eclipsant notícies molt greus que afectaran l'endemà.
Ningú parla de l'FMI avisant d'una possible nova bombolla, ni que el BCE deixarà de donar estímuls econòmics comprant deute a partir del 2018, ni que baixa la recaptació d'impostos i d'IRPF. Però, independentment de les opinions i opcions polítiques de cadascú, la marca Espanya està, ara per ara, en boca de tot el món i desgraciadament no per a bé.
"Estem actuant com una família a la qual només li queden 1.000 euros i decideix anar-se'n de vacances"
Els que vivim fora veiem les notícies internacionals obrint amb imatges que ens haurien d'avergonyir, sigui quina sigui la nostra tendència política. És clar que hi haurà un demà, sigui quin sigui el final del conflicte amb Catalunya i molt em temo que el despertar serà terrible i la ressaca de les banderes, dura de pair. Ens hem tornat tan bojos que no entenem la bomba de rellotgeria que Espanya té a les mans? Estem actuant com una família a la qual només li queden 1.000 euros i decideix anar-se'n de vacances. La tornada a la realitat és demolidora.
Amb Catalunya o sense, és urgent que Espanya es deixi de mirar al melic i d'una vegada per totes s'enfronti als seus problemes reals i prengui les regnes del seu futur. Perquè si Catalunya acaba marxant (i marxarà) i els problemes estructurals espanyols segueixen, no tindran ningú a qui donar les culpes i descarregar les ires.