Aquest estiu em van convidar a una conferència per a joves emprenedors i interpreneurs (gent que actua com emprenedors dins de les empreses). Jo era l’última dels quatre emprenedors convidats a fer la presentació (i l'única dona). L’objectiu era fer preguntes als convidats per extreure un patró o alguns key elements que puguin ajudar a tenir èxit com a emprenedor.
Com a bons alumnes, els assistents havien fet els deures i havien estudiat les aptituds dels convidats a través de LinkedIn. Quan va arribar el moment de les preguntes sobre els meus estudis, em van preguntar: ”Et va ajudar molt haver estudiat Financial Economics?”
"Vaig voler-li ensenyar al meu 'advisor' que una dona podia fer tot això i molt més. Així és com vaig acabar estudiant Financial Economics"
La primera cosa que vaig notar era que només em van preguntar per un dels meus títols, i no per l’altre, que és en la llengua francesa. I tampoc em van preguntar pel meu màster en Lingüística. La segona cosa és que pensaven que la matèria dels estudis en si és molt important per tenir èxit (i també, probablement, que el màster no compta, ja que a Espanya s’aconsegueixen pagant i no estudiant, però això és un tema per un altre article).
Doncs mentre ells esperaven una resposta com “i tant que els meus estudis em van ajudar perquè bla, bla,...”, els vaig dir: “Deixeu-me explicar com és que vaig estudiar Financial Economics”.
Quan vaig entrar a la universitat volia fer una doble titulació en International Business i francès, estudiar un any a París i després anar a triomfar com a executiva en una empresa multinacional. Quan vaig explicar els meus somnis al meu advisor, que era un professor molt gran del Departament d’Economia, em va parar i em va dir: “Com a dona, mai tindràs feina com a executiva en una empresa internacional”.
Va intentar convèncer-me de fer comptabilitat, perquè “en aquest àmbit sí que les dones poden trobar feina”, deia. Al final, vaig decidir que si no em deixava fer International Business, faria Financial Economics. Uns quants mesos després, en una classe sobre finances, el meu advisor explicava a tothom que les dones eren inútils al món de les empreses més enllà de la part de comptabilitat. Aquesta va ser la meva primera lliçó en la bretxa de somnis (i això també és material per a un altre article).
"L'important no era què vaig estudiar, sinó que a la universitat vaig aprendre a aprendre"
Vaig demanar un canvi d’advisor. Però igualment vaig acabar el doble títol en Financial Economics i francès, en part perquè el meu advisor original em va dir que era massa complicat fer una doble titulació, estudiar a París i acabar en quatre anys. Li vaig voler ensenyar que, amb decisió, una dona podia fer tot això i més. Així és com vaig acabar estudiant Finacial Economics.
Després d’aquesta resposta tan llarga, vaig dir als alumnes de la conferència que sí, que els meus estudis en Financial Economics em van ajudar a entendre moltes coses. Però, un any després d’acabar la universitat ja no els vaig fer servir específicament i després de viure un any a París tampoc vaig fer servir més el francès. Els vaig explicar que “l’important no era què vaig estudiar, sinó el fet que a la universitat vaig aprendre a aprendre”. Després, amb el Màster, vaig aprendre a analitzar informació, a pensar críticament, a adaptar-me ràpidament i, després de tot, vaig aprendre a ensenyar. En això que em va ajudar amb la meva vida i els meus projectes professionals.
Avui, el fet d’aprendre contingut no és potser l’únic objectiu de l’educació. Ni pensar que l’educació acaba amb els estudis de l’escola o la universitat. Ara tenim, gràcies a Internet i a la tecnologia, tot el contingut del món a dos clics. I podem aprendre quasi tot allò que volem, quan volem, on volem i, sobretot, quan ho necessitem.
"A partir d’ara, la gent canviarà de professió (no de feina) almenys tres vegades a la seva vida"
Com que el ritme de l’evolució de tecnologia és exponencial i el creixement dels humans es lineal, necessitarem adquirir noves aptituds constantment. A partir d’ara, la gent canviarà de professió (no de feina) almenys tres vegades a la seva vida. Necessitarem aprendre i adaptar-nos a tot allò que vindrà per la resta de les nostres vides. I això és el que dóna a una persona més avantatge i capacitat de tenir èxit. Com va dir Charles Darwin, “no és l'espècie més forta ni la més intel·ligent la que sobreviu. És la que té més capacitat d’adaptar-se”. I no pots adaptar-te si no saps aprendre.
I ara, si el meu exadvisor de la universitat fos viu, li diria: “Tens raó, no vaig treballar mai per a una empresa internacional. El que vaig fer és crear una empresa internacional”.