Les criatures aprenem per imitació, amb models i amb l’ingredient necessari de l’amor i l’afecte. Això és així durant la infantesa, l’adolescència i la joventut. Quan jo era petita, a la postguerra, els únics models que ens mostrava el franquisme a les dones eren la dona mare, esposa abnegada i submisa o bé les monges i santes. Fora d’això, tot era pecat. Eren dies obscurs i grisos en què et marcaven les úniques vies per on transitar. Qualsevol petita cosa que desitjaves fora d’això era una lluita contra pares, mares i contra l’entorn. Sortir, estudiar, treballar, anar al cinema sola, conduir... viatjar. Tot estava prohibit per a una dona. Fins i tot estudiar Filosofia a la Sorbona, com era el meu cas, era una quimera impossible. De seguida vaig adonar-me que per ser lliure has de ser independent econòmicament. Als anys 60, les dones rebels ens emmirallàvem en la Simone de Beauvoir o la Virginia Woolf. Volíem ser escriptores i, sobretot, lliures.
Jo era rebel i de molt joveneta vaig optar per la llibertat. Després de molt lluitar pels drets de les dones i, sobretot, per la seva independència econòmica, un dia vaig conèixer la referent més important que he tingut: la meva mestra. Mercè Pàniker i Alemany, de la qual l’any passat es va celebrar el centenari del seu naixement. Per aquest motiu, l’Institut Català de les Dones (ICD) i el Govern em varen anomenar comissària.
Durant un any, juntament amb la seva família, hem estat rescatant de l’anonimat i de la invisibilitat la gran personalitat que va ser Mercè Pàniker i Alemany. Si hagués estat un home, no ens hauria costat tant. No hi havia referències per enlloc.
Era una dona internacional i una dona lliure de prejudicis. Com li agradava dir, era filla d’un emigrant. Tenia una gran personalitat. Era forta, intel·ligent, lluitadora i visionària, alegre i divertida. Mirava sempre endavant i sense rancúnia. Era una dona singular i fora de sèrie. Però, per sobre de tot, era una dona amb valors.
"La guerra no ens serveix per a res; les dones volem pau i acords", resumia Mercè Pàniker el lideratge en femení
Valors com a empresària i com a directiva amb lideratge i autoritat moral. Compromesa amb la societat i amb la transformació del món i sempre posant la visió de les dones en l’eix fonamental de la seva vida. Tot i que no li agradaven les etiquetes, era una gran feminista. De soca-rel. Coherent amb el que pensava, deia i feia. I és que jo crec que ser feminista és una manera de col·locar-te a la vida.
Va néixer lliure com totes naixem, però a ella, fa 100 anys, la mare i el pare li varen donar autoritat i les mateixes oportunitats que als seus germans. Gairebé adolescent, la deixen interna a Alemanya per la guerra; després, a la postguerra espanyola, estudia Ciències Químiques, es llicencia el 1943 i se’n va a fer un Màster a Leeds, Anglaterra.
Ella va venir molt impactada de la IV Conferència Mundial de la Dona de Pequín, i quan ho explicava sempre deia que el resum final només és un: "Donar poder a les dones". Per això va crear Fem Visió i va participar molts anys al lobby europeu de dones i a Nacions Unides Dona.
Vaig tenir el goig d’organitzar amb ella i amb la col·laboració de l’ICD el primer Congrés Dona i Economia l’any 1994 i, després, crear l’Associació Internacional Fem Visió.
Resumia el lideratge en femení d’aquesta manera: “Les dones lideren les empreses amb visió de dona i aplicant les habilitats que han après en les seves responsabilitats familiars al llarg de la història i que són la intel·ligència emocional, escolta activa, voluntat de negociació i d’unió i d’acords pel bé de tothom. La guerra no ens serveix per a res. Les dones volem la pau i els acords".
Les dones no som cap tema, no som un sector, no som part de la borsa de la diversitat, no se'ns pot diluir amb altres temes
Es dirigia a les joves: “Dones, sigueu independents econòmicament i sapigueu que podeu fer el que vosaltres vulgueu i us proposeu".
Era una dona lliure, independent i autònoma emocionalment, que trencava tots els motlles i les normes establertes. Va tenir criteri propi en tot i per a tot fins al darrer dia de la seva vida. Mai li importava el que poguessin dir d’ella. Ella explica en les seves memòries que la seva mare era valenta i feminista; i així la va criar.
Tenia una visió feminista de l’economia, doncs deia que tot s’ha de mirar amb ulls de dona. Ella es dirigia a les assemblees dels empresaris i polítics dient-los: “Hem de parlar de la microeconomia, que és l’economia de les famílies, la que fa funcionar el món; deixeu de parlar i focalitzar-vos només en la macroeconomia, que no aporta res al poble".
En una darrera carta que ha trobat la seva filla just fa uns mesos, escrivia: “El sistema patriarcal no funciona. L’imperatiu de l’èxit, la competitivitat, l‘acumulació de riquesa, la prioritat de l’economia, la llei de la força, això ja no funciona". I fa 20 anys ja els deia als polítics: “Ja és hora que poseu paritat als llocs de poder. A les dones, com a persones humanes, els interessa el món sencer i és urgent que entrin al poder".
Es va avançar al feminisme ecològic i còsmic. Ens deia: “L’obertura de pensament vol dir prendre consciència que tots estem units. La unitat de l’univers és una realitat i les dones creadores de vida tenim la responsabilitat i podem fer d’aquest món, un món millor".
Cal voluntat política i transformacions radicals en l'organització de la societat: els usos dels temps i espais, l'economia amb perspectiva de gènere i al servei de les persones, corresponsabilitat en les cures i un 50% de dones en llocs de responsabilitat
En els seus darrers discursos, apuntalava molt bé el que és la quarta onada de feminisme. “A les dones ens interessa el món sencer, per millorar la humanitat. I, ara, més que mai, és urgent; dones, entreu al poder".
Aquestes paraules encara em ressonen dins el cap, i és que les dones no som cap tema. Les dones no som un sector. Les dones no som part de la borsa de la diversitat. No se’ns pot diluir amb altres temes. Nosaltres, les dones, som la meitat de la població i per això ens interessa tot el que passa a la societat i el futur d’aquesta societat. Perquè sabem que nosaltres defensarem millor els drets de les futures generacions i del planeta.
No volem més comissions i subcomissions per “parlar de dones”. No volem que la classe política ens arraconi a “parlar de dones”. No volem que es parli de nosaltres, de la situació de discriminació i de manca de drets humans només el dia 8 de març i que es redueixi a declaracions i actes simbòlics. Volem fets i no paraules.
Nosaltres volem parlar d’economia, de finances, de pressupostos,... I de com organitzem la societat en equilibri i en igualtat pel bé comú.
La lluita de les dones ha aconseguit els drets i les Lleis d’Igualtat, ara cal que es compleixin i, per això, cal voluntat política i transformacions radicals en l'organització de la societat: dels usos dels temps i dels espais, de l’economia amb perspectiva de gènere i al servei de les persones, corresponsabilitat de tota la societat en els treballs de cures i que tots els llocs de responsabilitat, de dalt a baix i de manera transversal, estiguin ocupats en un 50% per dones.
Les dones hem de donar visibilitat a les nostres líders i referents, per conèixer-nos i reconèixer-nos, i, sobretot, perquè no quedin en l’anonimat.