El 2019 el salari mig a Espanya varen ser 24.396 euros anuals, és a dir 2.000 euros al mes. Bruts, doncs caldrà restar impostos. Però ja sabeu que quan es calcula una mitjana aquesta queda alterada pels extrems, així que veient el que cobra un futbolista cal molta gent cobrant una misèria per arribar a aquest salari mig de només 2.000 euros. El sou més habitual a Espanya el mateix 2019 va ser de 18.489 euros, 1.540 al mes. Semblen dades precises però no us penseu que s’han obtingut analitzant la informació que Hisenda té de tots i cadascun de nosaltres, sinó que ho elabora cada any el Instituto Nacional de Estadística a partir d’una mostra de 220.000 treballadors de 28.500 establiments. Aquest podria ser un d’aquells casos on l’estadística maquilla la realitat, doncs la Encuesta de Población Activa del mateix 2019 diu que a Espanya aquell any es varen firmar 22,5 milions de contractes laborals i que el 91% varen ser temporals. Per dir-ho encara més cruament, 2 milions de contractes indefinits i 20,5 milions de temporals. Un 40% dels temporals eren contractes de menys d’un mes. Un 30% eren de menys d’una setmana. La meitat no eren de jornada complerta. La durada mitjana dels contractes a Espanya el 2019 va ser de 49 dies. En resum: el més habitual a Espanya el 2019 era tenir un contracte laboral de 49 dies i cobrar uns 1.500 euros al mes. Però recordeu que els contractes són temporals, és a dir, hi ha dies, setmanes i mesos que potser no treballes, i si no treballes no cobres. Faig aquesta reflexió mirant dades del 2019 perquè molt probablement la pandèmia ho ha empitjorat tot encara una mica més, però en tot cas la foto final és que som un país de treball intermitent i mileurista.
L’any 2000, mileurista era un terme més aviat despectiu, ara hi ha un munt de gent que desitjaria cobrar mil euros
Mileurista és un concepte que va aparèixer per primer cop a les nostres vides l’agost de 2005 en una carta al director signada per Carolina Alguacil publicada a El País. Un any més tard el va acabar de consolidar l’escriptora Espido Freire, famosa perquè ja havia guanyat un Premio Planeta, publicant el seu llibre Mileuristas: cuerpo, alma y mente de la generación de los 1.000 euros. Aquesta idea del mileurisme es va afegir a un altre concepte que ja es venia fent servir des del 1995: JASP, Jóvenes Aunque Sobradamente Preparados, que fins i tot va ser utilitzat per Renault en una campanya de publicitat del seu model Clio. La barreja d’idees parlava ja en el canvi de segle d’una generació de gent molt preparada però que amb prou feines aconseguia cobrar 1.000 euros.
Han passat 20 anys, i segons el Instituto Nacional de Estadística la variació de l’Index de Preus de Consum, l’IPC, entre el gener de l’any 2000 i gener del 2021 ha estat d’un 49,9%. Els 1.000 euros de l’any 2000 ara serien 1.500 si apliquem l’IPC, i actualment 1.500 euros és justament el sou més habitual a Espanya. L’any 2000 es va identificar que hi havia mileuristes, l’any 2022 el més habitual és ser-ho. L’any 2000 era un terme més aviat despectiu, ara hi ha un munt de gent que desitjaria cobrar mil euros.
Espido Freire descrivia els mileuristes, ara fa gairebé 20 anys, com gent d’entre 25 i 30 anys, amb formació superior, que fan treballs per sota de les seves capacitats, que aboquen les seves expectatives vitals en l’oci abans que en la feina, i que si s’interessen per la cultura ho fan en les seves formes més modernes. Sospito que avui podríem fer una descripció semblant però ampliant la forquilla d’edat.