Posem que tens un vaixell que pesca tintorera per a vendre principalment al canal restauració, i de sobte no saps què fer ni amb els vaixells ni amb els peixos que ja tenies. O que et dediques a l’organització de congressos i de cop i volta, com peces de dominó, cauen els esdeveniments de tota la temporada. O que ets autònom i portes dos dies fent números per si hauràs o no de demanar l’ajut de l’Estat o si pots acollir-te a la subvenció que ofereix la Generalitat. Posem que volies publicar un llibre i l’editorial suspèn el llançament perquè no té Sant Jordi on col·locar-lo. Tots aquests casos, que són reals, plantegen preses de decisions crucials pel futur de molts negocis i de molts projectes de negoci. Decisions que s’han d’anar prenent en les properes setmanes, en un context d’incertesa general, de certa provisionalitat, i notable imprevisibilitat.
És a dir, que juntament amb la presa de decisions sobre el temps lliure (de si faré o no gimnàstica per Instagram o running per l’escala de veïns, de si m’apuntaré a un Skype amb companys de batxillerat amb qui fa 15 anys que no em parlo o visitaré virtualment un museu al qual mai he entrat físicament malgrat tenir-lo a deu minuts de casa) hi ha una altra presa de decisions clau per a tots els que hem fet l’opció de emprendre: persones directives, emprenedores, autònomes o similars. Ha arribat el cigne negre, i cal reposicionar.
I en un mercat de la informació sobresaturat com el que provoca aquesta mena de situacions, les fonts oficials -malgrat estiguin intentant comunicar de la manera més precisa possible- són incapaces de proveir les dades suficients per una presa de decisions òptima en aquest camp, perquè el focus està en l’emergència sanitària, com és lògic.
En aquest sentit, doncs, no queda altra opció que espavilar-se un mateix per anar a buscar la bona informació, les dades que ajudin a prendre la millor decisió abans no sigui massa tard. Perquè, en efecte, hi ha dades que ens poden donar pistes afegides: idees per sobreviure, opcions de fer créixer la pròpia activitat que no són evidents però que la situació està reclamant, possibilitats d’ajudar a la comunitat des de la pròpia posició per suavitzar els efectes de la pandèmia, etc.
"No queda altra opció que espavilar-se un mateix per anar a buscar la bona informació, les dades que ajudin a prendre la millor decisió"
A aquest efecte, una de les externalitats positives que pot tenir aquesta funesta pandèmia del COVID-19 que ens trasbalsa és la vacunació massiva contra l’univers fake en general i les fake news en particular. Descobrirem, si no ho hem fet ja, que en el millor dels casos, el món fake és un placebo. Sí: estan circulant moltes informacions falses, especialment a través de notes de veu de Whatsapp, però no exclusivament, que ens proporcionen dades trucades que no tenen cap valor real, excepte l’efecte psicològic que provoquen. Generen, sí, efecte placebo: proporcionen seguretat, horitzó, angoixa, ira, esperança, desconfiança o por. Però res més. No serveixen per a prendre decisions. Si estic optimista en aquest punt és perquè el que ens estem jugant és prou gros com per a què confiem en placebos.
Aquests dies de confinament són una oportunitat de repensar la lògica de consum d’informació, i fer-ne un, de consum, sostenible. I en doble direcció: pel que fa al consumidor, que digereixi allò que generi un impacte tangible positiu a l’hora de prendre decisions, i no només placebo. I pel que fa al productor d’informació, que deixi de veure com a rendible el fet d’omplir l’atmosfera informativa de dades que emprenyen, calmen, entretenen, però tenen el mateix efecte que una pastilla Juanola en la curació del càncer de pàncrees.