Les dones de les quals us vull parlar, en aquesta setmana que celebrem el 8 de març, són les dones nascudes dins de la Transició espanyola, les de la generació baby boom. Ara és un bon moment per recordar-les i valorar tot el recorregut que ha fet aquesta generació, el paper que han representat i el seu compromís envers la societat. Avui dia que estem tots i totes una mica més conscienciats que el món ha d'anar cap a la igualtat voldria explicar-vos la llavor que durant molts anys moltes dones i homes han sembrat.
Personalment, vaig tenir la sort de tenir un pare que va estudiar en la República i encara que tenia estudis mínims, sí que va aprendre el que signifiquen els valors i com volia que fos el futur del seu país, dels seus fills i filles. Va ser un home que creia en les dones, en aquell moment dones quasi invisibles. Una època en què van sorgir noms com Frederica Montseny, Dolores Ibárruri, però comptades per unitats, ell va comprendre que tant una dona com un home han de tenir les mateixes oportunitats a la vida, i encara que la mare venia d'un patriarcat molt potent, ell va ser un exemple de suport i inspiració per la lluita de l'equitat i la corresponsabilitat. La implicació de l'home és molt important perquè soles el camí és el doble de dur.
Som una generació minoritària que va poder tenir estudis superiors, dones que estaven preparades per guanyar-nos un salari fora de casa. El nostre handicap va ser que la majoria de la societat no estava preparada, ni els interessava, ni volien perdre les seves àrees de confort ni el seu patriarcat.
Vam aprendre, ja fa més de 35 anys, què era la diferència salarial, negociar el nostre salari professional sentint que la nostra nòmina era un complement de la de l'home de la casa, ara en diem "bretxa salarial", llavors no hi havia nom al titular. Encara avui les dones cobren un 16% menys que els homes, en l'any 1957 en el Tractat Europeu de Roma s'incloïa aquest principi d'igualtat de salaris entre homes i dones. Avui dia, en el 2018, seguim reivindicant la igualtat salarial.
"El nostre handicap va ser que la majoria de la societat no estava preparada, ni els interessava, ni volien perdre les seves àrees de confort ni el seu patriarcat"
Dones que hem viscut el sostre de vidre, o més ben dit la totxana dins de l'empresa, quan la nostra opinió quedava relegada per després convertir-se en una magnífica idea per un home. Quan arribant a una reunió se'ns veia d'acompanyat i no de professional.
Dones que no creiem en les quotes però que hem entès que sense elles i sense polítiques no arribaríem mai als llocs de decisions empresarials en els consells d'administració, és aquí on hem d'estar, en els llocs de decisió, de les institucions, de l'empresa, perquè és des d'on es dirigeix un país, una empresa, on tot es canvia. En l'any 2012 participant en un programa europeu -el qual tenia com a objectiu que el 30% de dones havien d'estar en els consells de les empreses el 2015-, avui llegeixo un nou objectiu del 40% pel 2019... la veritat és que no arribem ni al 19% actualment.
He vist dones treballant molt i actualment amb pensions un 39% més baixes que els homes.
Per tot això us demanaria a les dones de les noves generacions que no perdeu els avanços i les llavors que s'han anat sembrant any darrere any. Ara sembla que han arribat nous aires, el corrent feminista està molt potent en tots els àmbits i les xarxes socials són grans aliades. Totes nosaltres podem decidir diàriament en molts àmbits, econòmics, polítics, socials, i tenim més poder del que ens pensem, només hem de confiar més en nosaltres, fer més lobby i seguir endavant.