Quan vaig escoltar la cançó de Shakira amb Bizarrap per primera vegada no em va agradar. S’ha passat, vaig pensar. Em va semblar una crítica massa explícita, massa evident. Però després de cinc, deu, vint reproduccions, després de veure tota la reacció que ha generat a les xarxes socials i després de, com sempre passa en aquests casos, l’allau de comentaris que s’han generat sobre el tema, he de dir que he canviat d’opinió. I ara l’escolto a tot arreu.
Durant molts anys se’ns ha dit que “la roba bruta es renta a casa”, i que no hem de tractar afers personals en l’esfera pública. Tanmateix, també ha quedat clar que la vida de les persones famoses té més trascendència, i pot arribar a ser, o és en la majoria d’ocasions, un afer públic. I si tota la seva ruptura ocupa les portades dels diaris, les converses als bars o les discussions televisives, per què el dolor s’hauria de dur, aleshores, en privat? I encara amb més raó quan, a sobre, en pots fer un hit mundial i, per què no, molts diners.
Si tota la seva ruptura ocupa les portades dels diaris y les discussions televisives, per què el dolor s’hauria de dur, aleshores, en privat?
Si la teva parella t’enganya davant de tothom, també hauries de poder-te’n recuperar davant de tothom. Si ets famosa, pots transformar aquesta dolència en diners, però també en una manera de fer que totes les persones que estan passant per un moment similar puguin beneficiar-se del que ja és un himne de les cornudes. Com va confessar l’artista a un post a Instagram, escriure aquesta cançó va ser un exercici catàrtic. I estic segura que ho és, perquè per a mi, una de les milions de persones que ha escoltat la cançó en les últimes setmanes, ho ha sigut. I no és que ho hagi estat per la profunditat de les reflexions o per com de d’acord estic amb el que diu, perquè no estic d’acord amb tot el que diu ni amb totes les acusacions que fa, però és una cançó, pel seu ritme i per la comicitat de les seves lletres, que et permet riure davant d’una ruptura dolorosa o un abandonament amorós.
Shakira ha sabut expressar el que sentia a partir d’una cançó, però també ha sabut canalitzar una sèrie d’emocions que, si bé no han canviat la seva història, han permès que seguís amb el que ja era, abans de conèixer a Piqué, la seva carrera musical d’èxit global. Això no vol dir que la cançó sigui perfecta, així com tampoc vol dir que sempre hagis de fer una cançó sobre el teu ex. Però hi ha cançons que t’ajuden a veure que, fins i tot algú com la Shakira es pot sentir així. I a tu, que ni ets rica, ni estàs tan bona ni ets famosa, et consola saber que, com a mínim, no ets l’única que ha plorat per una persona que no la respectava. Si una conclusió podem treure de tot aquest alderull és que de tot s’aprèn, i que ara, les lobas però també les dones corrents, ja no estem pa tipos como tú.