Perseverance

La sonda Perseverance va aterrar correctament a la superfície de Mart. Buscarà evidències de possible vida extraterrestre, recollirà mostres geològiques, i farà diversos experiments científics i tecnològics. Entre ells, farà volar un prototip de petit helicòpter (anomenat Ingenuity) a l’atmosfera marciana.

Formo part d’una generació marcada per l’inoblidable sèrie Cosmos, de Carl Sagan. Quan era adolescent, vaig llegir llibres fascinants com La Guerra dels Mons, d’H.G Wells (que dibuixa una Terra envaïda per marcians que, paradoxalment -i actual- són exterminats per una pandèmia terrestre), o Cròniques Marcianes, de Ray Bradbury (molt més intimista, on una noia marciana, atrapada en un matrimoni sense amor, somiava amb l’arribada d’astronautes de la Terra, als quals parlava per un canal telepàtic). Després de la ciència ficció, em va arribar la fascinació per la ciència pura, i vaig devorar Una Breu Història del Temps, de Stephen Hawking. Mirant el cel nocturn, em vaig preguntar què hi havia abans del no-res. La resposta era res. La física creuava la frontera de la filosofia per preguntar-nos sobre el sentit de l’existència. Aquells estels que estàvem mirant, possiblement ja no hi eren. Vèiem només la seva llum, enviada potser feia milions d’anys. Un observador estel·lar no veuria la nostra Terra, sinó una Terra poblada per dinosaures.

Perseverance ha arribat a Mart. Un petit vehicle impulsat per energia nuclear, llançat al juliol de 2020, ha travessat cinc-cents milions de kilòmetres per entrar a 20.000 quilòmetres per hora a l’atmosfera marciana i aterrar en paracaigudes al bell mig del Cràter Jezero, que sembla ser un antic llac, amb formacions geològiques similars als deltes fluvials. Un lloc idoni per trobar fòssils d’antiga vida marciana. El somni dels astrobiòlegs. Mart, avui un desert desolat i gèlid, sembla haver tingut en el passat remot condicions idònies per la vida.

Perseverance és la punta del iceberg d’una renaixença tecnològica global, impulsada per la competició estratègica entre EEUU i Xina. Deu dies abans de l’arribada de Perseverance, la nau xinesa Tianwen-1 va entrar a l’òrbita marciana, i té previst aterrar també en el planeta vermell al maig d’aquest any. Vénen temps daurats per la innovació i la tecnologia. Els països surten de la covid amb consciència d’urgència per accelerar la cursa tecnològica.

"Perseverance és la punta del iceberg d’una renaixença tecnològica global, impulsada per la competició estratègica entre EEUU i Xina"

El Regne Unit acaba d’inaugurar ARIA (Advanced Research and Invention Agency), una nova agència de projectes disruptius a imatge de la DARPA nord-americana (on va néixer, entre d’altres coses, internet). Noms mítics per temps que s’anticipen èpics. Bill Gates, per la seva banda, en el seu llibre How to Avoid a Climate Disaster reclama redoblar les inversions en R+D, i destinar-les preferentment a combatre el canvi climàtic.

Som fills de la cursa espacial. La nostra cultura ha estat forjada sobre una allau de tecnologies i de coneixements que vénen dels anys de la conquesta de la Lluna. L’economista Mariana Mazzucato explica el lideratge de la indústria tecnològica nord-americana com a resultat de desbordament de coneixements generats en aquella època. Entre ells, els microprocessadors o internet. Google, Apple, Tesla, Microsoft o Amazon no existirien sense la curiositat i l’esperit pioner d’aquells anys.

"La nostra cultura ha estat forjada sobre una allau de tecnologies i de coneixements que vénen dels anys de la conquesta de la Lluna"

He trobat a faltar el debat de la ciència i la tecnologia en la recent campanya electoral. La societat encara no és conscient del que ens juguem. La desesperança del jovent per un futur incert, projectada els recents aldarulls als carrers, és també fruit de la manca d’horitzó i precarització progressiva de la nostra economia. Ens manquen reptes, i ens manquen lideratges. Malgrat tot, 60 xips de silici d’un dels sensors de vent de la nau Perseverance han estat dissenyats pel grup de recerca en Micro i Nanotecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya. Hi ha talent. Hi ha vida intel·ligent a casa nostra. Hi ha esperança. Tenim possibilitats de reeixir en un món d’alta intensitat innovadora.

La perseverança ens portarà a tot arreu. Especialment, al futur.

Més informació
Una empresa catalana, seleccionada per construir una ciutat a Mart
La NASA s'endú tecnologia catalana a Mart
Avui et destaquem
El més llegit