Aquest passat mes de gener Rafael Nadal jugava la final de l’Open d’Austràlia contra Daniil Medvédev. Abans del partit els pronòstics donaven al jugador rus un 64% de possibilitats de guanyar i l’inici del joc va augmentar encara més les expectatives doncs es va posar amb dos jocs a zero al seu favor. A l’inici del tercer joc els models predictius de l’ATP deien que Medvedev guanyaria el partit amb un 96% de probabilitat. Va guanyar Nadal.
Aquest cas s’ha fet servir molt com exemple del dubte i prevenció amb que hem de rebre les prediccions fetes per models matemàtics, i en general els sistemes basats en intel·ligència artificial. Però realment els models no varen fallar: que guanyés Nadal era molt improbable, però no impossible. Li varen donar un 4% de possibilitats, no pas un 0%, així que l’error és nostre en menystenir la capacitat de Nadal de fer coses poc probables, però possibles.
Massa sovint les dades es poden fer ser servir per convèncer-nos d’allò que volem creure, però és fals que les dades ho estiguin dient. 80% de probabilitats de pluja no vol dir que plourà segur, com 96% de possibilitats a favor de Medvedev no volia dir que Nadal perdria. El problema el tenim nosaltres quan en base a aquestes dades prenem decisions, i apostem diners en aquell partit de tenis o ho invertim tot en un negoci de paraigües.
Els sistemes de dades i els models predictius ens acompanyen i assessoren, i cada cop ho faran més, però cal ser prudents abans de confiar-los l’absoluta presa de decisions. És com negar-li a Nadal l’opció de jugar el partit perquè les matemàtiques ja han dictaminat quin serà el resultat. Decidir demana bona informació, però sovint també necessita un punt d’audàcia. Fent el previsible no es marca la diferència.
Els sistemes de dades i els models predictius ens acompanyen i assessoren, i cada cop ho faran més, però cal ser prudents abans de confiar-los l’absoluta presa de decisions
Les dades ens mostraran veritats incontestables, raonades i justificades, i haurem de saber complementar-ho amb experiència i intuïció. És un equilibri desigual, doncs allò basat en dades sembla quelcom objectiu difícil de rebatre, mentre que allò basat en el sentit comú sembla quelcom emocional i fins i tot irracional. Cal molt lideratge i determinació per portar-li la contrària a la màquina, i no tothom ho farà. Però sense aquest punt de rauxa moltes decisions es prendran pel carril central, el més previsible, el menys sorprenent, i Nadal serà declarat perdedor en partits que podria haver jugat, lluitat i guanyat.
Igual que a Ucraïna i Rússia s’utilitza la desinformació i les mentides per construir estats d’opinió ideològics, veurem l’ús de dades i models matemàtics per justificar coses que no hauríem d’acceptar. Toca reivindicar el sentit comú i l’esperit crític, tant quan llegim diaris com quan llegim dades.
Si voleu exemples de perquè a vegades cal dubtar de l’evidència matemàtica podeu visitar la web Spurious Correlations on descobrireu que per reduir el nombre de divorcis a l’estat de Maine una solució podria ser retirar la margarina dels supermercats, o que importar menys petroli als Estats Units faria baixar el consum de pollastre.
