És evident que la pandèmia, a més a més de conseqüències sanitàries, les està tenint econòmiques. Moltes empreses han hagut de fer front a caigudes de vendes i a canvis en la cadena de subministrament. Han hagut d'ajustar plantilles, prestar màxima atenció a la tresoreria, han renegociat contractes, moltes estan anestesiades pels ERTO i els crèdits ICO, més d'una es pot haver convertit en zombi. S'ha d'advertir que les generalitzacions són perilloses, ja que, igual que hi ha diferents espècies animals, hi ha diferents empreses per sector i dimensió. I, a més, la covid-19 les pot haver agafat en diferent moment de tresoreria, per exemple.
La immensa majoria de les empreses són familiars i han de lluitar, igual que les no familiars, per la seva posició al mercat. Han de tenir una oferta diferencial sostenible, han de gestionar la caixa (cash is king, "l'efectiu és el rei", que diuen els anglosaxons). Un estudi mundial realitzat per KPMG entre el juny i l'octubre del 2000, amb 3.010 empreses (83% familiars, 55% europees, 47% amb més de 50 empleats), corrobora que les empreses familiars tenen unes característiques que fan que tinguin més resiliència (capacitat d'adaptació davant d'un agent pertorbador o un estat o situació adversos) davant les conseqüències empresarials de la covid-19. És en els moments de crisi que les empreses i les famílies demostren quins són els seus valors reals. La pressió polaritza les dinàmiques, la presa de decisions es pot paralitzar en reforçar-se les diferències o la família pot oblidar-les i fer pinya. Dependrà molt de la tradició de comunicació i de resolució de conflictes.
En general, podem afirmar que les empreses familiars han fet front a les conseqüències econòmiques de la covid-19 amb menor endeutament inicial i, en molts casos, l'han augmentat donant garanties personals. La concentració més gran del risc patrimonial, i a vegades laboral per l'alta concentració de familiars treballant a l'empresa, poden ser un risc si tot acaba malament, i pot ser un esperó per lluitar amb més afany del que ho faria una empresa no familiar.
Entre els possibles inconvenients de les empreses familiars tenim la major facilitat de problemes personals i major dificultat de la seva resolució; els sostres de vidre per als empleats no familiars; la confusió de retribucions del treball i capital, o no efectuar-les a escala de mercat; confusió de propietat i capacitat (els accionistes d'una companyia aèria no estan habilitats per pilotar un avió o dirigir el trànsit aeri); falta de procediments empresarials; dificultat de finançament; baixa liquiditat de les participacions; ruptura del principi d'unitat de comandament; o resistència al canvi.
Les empreses familiars han fet front a les conseqüències econòmiques de la covid-19 amb menor endeutament inicial i, en molts casos, l'han augmentat per donar garanties personals
Entre els avantatges, podem trobar les següents: harmonia, és a dir, comunicació més fluïda, major confiança, interessos compartits i autoritat reconeguda; sacrifici, fet que es tradueix en major control de despeses i inversió de beneficis; major preocupació per la qualitat i el compliment de compromisos; major coneixement dels mercats i productes, potser per l'antiguitat més gran.
Una de les característiques definitòries de les empreses familiars és el desig de continuïtat generacional, que dona visió a llarg termini. Això està relacionat amb una altra característica de les empreses familiars que perduren; l'èxit és una mica més que l'obtenció de beneficis. Això es reflecteix en el que es coneix com a "capital pacient", que dona una visió a llarg termini i menor preocupació pels resultats trimestrals. És aquesta definició de missió més àmplia que el fet de guanyar diners el que facilita l'orgull de pertinença (potenciat si el nom familiar figura a la marca o nom de l'empresa), i el concepte llegat intergeneracional. Això facilita posar els llums llargs en prendre decisions a curt termini.
Les empreses familiars també solen tenir un major humanisme, preocupació per les persones, afecció a l'entorn social en el qual estan ubicades i, per tant, tenen una major atenció a les conseqüències en les decisions que prenen. Això pot dificultar prendre "decisions difícils", com poden ser algunes de les relacionades amb el personal. Això és més fàcil si la propietat familiar està dispersa i la direcció de l'empresa no és familiar.
Amb la recuperació en forma de K en ment, les empreses familiars han de plantejar-se quins valors han transmès amb les mesures preses davant la pandèmia, quines són les prioritats o per què continua el negoci
Un dels valors de l'empresa familiar és l'honra de la tradició familiar. Això es pot malinterpretar com mantenir irracionalment l'"així ho hem fet sempre", en lloc d'honrar l'emprenedoria que va donar lloc al naixement de l'empresa familiar. Les que ho fan són capaces de reinventar-se amb nous productes, mercats o processos. La reducció de l'activitat causada a moltes empreses familiars ha estat aprofitada en moltes ocasions per revisar l'estratègia de l'empresa i la de la família com a propietària.
Una qüestió clau per a les empreses familiars és la planificació del relleu. La pandèmia ha posat el focus en això en molts casos. En uns, per a retardar-lo; en altres, per accelerar-lo i deixar pas a una nova generació més capacitada pel nou escenari. Les crisis són problemes i també oportunitats per als qui les saben veure. Hi ha qui diu que "no s'han de fer canvis en temps de turbulència", però les crisis també poden ser el moment adequat per fer canvis posposats. La participació de noves generacions facilita, per exemple, la digitalització, el llançament de nou productes, la implementació de canvis operatius.
Diuen que no estarem en postpandèmia fins que la covid-19 no estigui totalment eliminada com la verola i que, per tant, convé planificar un futur híbrid; i amb una recuperació en forma de K, és a dir, molt bona per a uns i dolenta per a altres. Amb això en ment, les famílies empresàries han de plantejar-se qüestions com: quins valors han transmès amb les mesures preses davant de la pandèmia? Quines són les prioritats? Per què és adequada l'estratègia a llarg termini del seu negoci? Per què continuen amb el negoci? Per què no el venen o tanquen? De quina part del negoci es pot prescindir si és necessari? S'està disposat a acceptar capital extern? Com estan integrades les estratègies de l'empresa i de la família? De quina forma està l'empresa aprofitant les capacitats de la família? Està clar qui ha de prendre les decisions? Quines normes de la constitució o protocol familiar cal modificar? A qui, de què i com informar? Com i perquè ha de modificar-se el pla de relleu a la direcció, govern i propietat de l'empresa familiar? Quines altres mesures han de prendre com a empresa, propietat i família?
Cada família empresària ha de trobar la seva resposta a aquestes i altres qüestions; i, en la mesura del possible, implicant a la següent generació.